El nostre entorn ofereix, també, singularitats. La donarda (Agave americana) n’és una.
Adesiara se’n veu alguna per foravila. Bonafè assenyala que és “cultivada als jardins i subespontània”. També assenyala “Amb el seu suc es prepara el pulque i el mescal. dues begudes alcohòliques mexicanes; i amb les fibres de les fulles se’n fan cordes, flassades i robes fines”
També es coneguda amb els noms d’atzavara i pita. (En alguns indrets amb el nom d’atzavara també és coneix l’Aloe vera, que pertany a una altra família)
La singularitat deriva de la seva vida. Després d’uns vint-i-cinc anys d’existència, treu la llarga tija on hi apareixen les inflorescències i els fruits i just després mor.
Informacions:
Asturnatura.com
Herbari virtual
Viquipèdia
Imatges: tija de donarda en el Puig de Consolació i fruits de donarda
Sempre l’he trobada una planta peculiar. No record qui me va explicar que el seu tronc s’usava sovint com a vara o bastó a moltes festes populars (dimonis, beata Santa margalida, cavallets de Felantix…)