La primera vegada que vaig sentir aquesta expressió va ser aguntant una cinta de medir en una cova mentre en JA Encina prenia mides i la dibuixava. El sostre de la cova s’havia enfonsat i ell dibuixava l’enderrosall de pedres, i de sobte amollà:
-
- Quaranta-dos,..graus d’angle del caramull.
- Què?- vaig demanar.
- Sí, homo, l’angle de detritus és quaranta-dos…graus.
- Què?
- Sí homo. Qualsevol caramull si té un angle més estret cau. D’on te penses que ho varen treure el egipcis en construir les piràmides després de que s’esbucassin les primeres? Si tu fas un caramull de sucre, o del que sigui, l’angle de dalt no pot ser inferior als quaranta-dos…graus.
Embadalit vaig quedar .
Vet aquí un caramull de terra vora ca nostra i les antigues piràmides que no tengueren en compte aquest angle: