A la primera quinzena de juliol el mitjans de comunicació donaren compte que una tortuga de mar havia fet una posta d’ous a la platja. Continua
MÓN: Niu de tortuga marina a Cala Millor
1
Arxiu de l'autor: Antoni Font
Món: llengot en forma de pell de bou
Així s’anomenen a la zona del Mediterrani els llengots de metall (generalment coure) que tenen aquesta forma.
Em cridà l’atenció aquesta moneda de Xipre de 1955 que representa a un humà que en porta un damunt l’espatlla,i encara no se n’havia trobat cap mai; només representacions. Sí es sabia que Xipre era un gran productor de coure a l’antiguitat.
Moneda de Xipre de 1955 Continua
Món: Ses eres des Serral des Vent
Només vull complementar un poc l’escrit de ses eres des Camp Roig.
Aquesta vegada el lloc és a Son Servera. Tam,bé és una agrupació d’eres en un lloc determinat.
Aquesta fotografia es de 1956. A l’esquerra he marcat la via del tren i a la dreta la carretera de Son Servera al Port (no tenc ganes de posar Portocristo)
Imatge de 2021
Encara trescant a peu, pel terreny en trobariem alguna d’era.
Món: mula somerina
Pràcticament a menors de 50 anys no li demaneu qui es son pare i sa mare d’una mula perquè sentireu un caramull de desbarats, per altre part és normal que no ho sàpiguen, no ho han viscut. Idò sa diu mula somerina a la filla d’una somera amb un cavall. Continua
Món: primer el casc/folre
Sabem que, al menys des de la segona meitat del II mileni aC, es construïren vaixells que circularen per tota la Mediterrània i arribaren a l’Atlàntic, allò que més em va cridar l’atenció es que construïen primer el casc i no empraven claus. Continua
Món: GPS coloms missatgers (II)
Vàrem començar un projecte (gps pingeons 2021-22) que ja s’ha convertit amb un programa i que ja ha acabat la primera etapa. Servesqui aquest escrit per passar comptes del que s’ha fet fins ara.
Duim 15 amollades amb gps,de les quals 5 son des d’Eivissa (que han estat dolentes Continua
Món: predicció del temps
“Cel entavallat abans de tres dies és banyat” Dijous hi havia aquests núvols i divendres i dissabte ha plogut, molt poc. Continua
Món: fins al darrer alè
No voldria que es creassin malentesos, per tant diré que el títol es refereix al món de la botànica. A vegades passa que pareix que l’arbre és mort i mos dona una sorpresa,com aquest brot de figuera sembrat dins un cossiol un mes de febrer i va esperar a treure al mes de novembre…no havia buidat el cossiol perquè no era temps de fer una altre intent,i sorpresa:va treure en un darrer alè. Continua
Món: bonsais humans II
Ja varem parlar que el fet de criar bonsais humans per la gimnasia,sobre tot, femenina, era una practica habitual que es basava en cremar més energia de la que es menjava.
L’altre punt que vull remarcar avui era la absència de fotos amb una mesura de referència pera apreciar l’estatura baixa que amagaven. Qui controla això, el país?. la federació?, els mitjans audiovisuals?. I amb quin criteri i finalitat?
El que també em crida l’atenció es qui controla l’inrevés, o sigui, quan decideixen que es faci públic.
En la foto teniu una imatge de Na Simone Biles, una atleta de puntuació de 10, amb control a l’inrevés, o sigui intencionadament. Clar en aquesta foto ja no competia i havia denunciat a membres de la federació per abusos.
Món: La sèquia de Sa Grua
Anant a veure,aquesta setmana, un tros de terra que hi tenc aferrada a la sèquia, he vist que l’han escurada mecànicament i es veuen els pontets que donaven pas als troços de terra separats del camí per la sèquia. Continua
Món: el pinsans de’n Darwin
En Darwin en paral.lel amb Wallace varen treure la teoria de l’evolució de les espècies mitjançant seleccio natural. El primer va estar embarcat amb el vaixell Beagle donant la volta al món (amb la finalitat de recopilar dades geogràfiques) quasi 5 anys entre el 1831 i 1836. Continua
Món: l’ase vell i el braguer de les ovelles
Vaig veure una ovella que va posar braguer en un dia i al següent va tenir un me. En canvi fa dues setmanes me vaig fixar que una ovella duia braguer i no tenia mens,el dia següent i la setmana següent no tenia mens tampoc. Ho vaig demanar a un ase vell (en aquest cas encarnat en un pastor) i me va contestar que quan feien això en solien tenir dos de mens.
Avui dematí he tornat a veure-la i vet aquí dos mens: Continua
Món: eines singulars: màquina de tallar de selleter
És una eina que servia per fer tires de pell,com regnes, barrigueres, etc. La vaig trobar bastant complexa, però al cap i a la fi només tallava en paral·lel i de la gruixa que volíem. Continua
Món: ovelles. Preu al 1766
No és bo de fer desxifrar documents antics, be per la lletra, abreviatures, pesos, noms, noms de lloc, doblers…i moltes coses més.
Han caigut a les meves mans un papers allargats (costum en els mercaders de bestiar),escrits a les dues cares;intent esbrinar tot el document però me queden moltes coses a l’aire. Vos mostro el document i el que he desxifrat. Si algú Continua
Món: arreglant enderrosall
Es veuen moltes parets seques que presenten enderrossalls i pareixen un mal somni, però tot es pot arreglar si un té les seves maneres. Per arreglar els enderrosalls, a jo lo que em va bé és desfer-lo fins a veure l’estructura bàsica de la paret, o sigui la part de davant (la macada) i la de darrera si està feta a dues cares. Continua
Món: Progrés?
Se sent dir amb molta freqüència la paraula progrés, i no sempre és així. Els indis nord-americans, que només volien menjar i cobri, no varen trobar pertinent atendre aquestes demandes seves, havien de donar pas al progrés…i així els hi va anar.
Només afegir una imatge de l’evolucio d’una eina (entrescador) a una altra molt més complexa i cara de feina i de materials, que servia pel mateix:progrés? Continua
Món: gps pingeons 2021-22
Vos vaig xerrar a la primavera passada que teniem en marxa un projecte per establir rutes dels coloms missatgers mitjançant gps.
A la foto veureu un anell gps i una prova fermat al portabultos del cotxe,això va ser bàsic per aconseguir un trajecte real que vos mostren al link.
Com veis per anar a lo màxim s’ha de començar amb bons fonaments. Continua
Món: el color de la flor del cascall
Tenc documentades sis variacions de la flor del cascall, la rosa de 4 fulles, la rosa doble, la vermella de 4 fulles, la vermella doble, la lila de 4 fulles i la lila doble. En Mendel ens explicaria com s’hereven el color i amb quin percentatges; en Darwin i en Wallace ens explicarien els avantatges evolutius de cada varietat. Però jo ho veig com un exemple de la imperativa importància de la biodiversitat. No són sols el color, he observat que a les flors roses de 4 fulles les polinitzen les abelles de mel, a les roses dobles una vatietat de escaravatons, a les vermelles de 4 fulles un borino negre… i de la resta, no en tenc dades.
Això em fa veure que la diversitat implica molts canvis i interaccions que no coneixem; què farien les vermelles sense el borino negre? Desapareixeríen? I el borino, què faria en temps de floració del cascall… no ho se. La importància de la bioverssitat és tant grossa i en coneixem tan poc de les seves interaccions en cadena que no ens podem permetre perdre cap varietat del que sigui, trob. Continua
Món: boix
Fa uns 25 anys vaig comprar un arbre anomenat boix, existía a Mallorca en abundancia fins fa uns 4.000 anys, ara en queda qualcun per la serra de tramuntana. Continua
Món: un canyís
Vaig guardar un canyís antic i el vaig fotografiar per si un dia en volia fer un. Vet aquí les fotos. Només puc dir que era un element bàsic per assecar figues, part important de la dieta de la primera meitat del segle XX, tant per a persones com per animals. Es feien d’albons que s’arrabassaven amb rel després de segar a final de juny. Continua