Si bé és un mot que vol dir moltes més coses curioses, jo sobretot el volia posar referit a la pagesia en el sentit d’ “interstici o tros de solc que el llaurador ha deixat sense omplir”. No sé si encara es diu gaire entre la gent més major que treballa al camp (m’ho podríeu dir a través dels comentaris o a les xarxes socials), però els més joves (que estam bastant més desconnectats de les feines de foravila que fa un temps) no la tenim ja com a mot en ús.
Significat: Interstici o tros de solc que el llaurador ha deixat sense omplir (Manacor, Sineu). També s’anomena jaç de llebre.
Grafies documentades: “Obrint caprechs y axamplant es jassos”, Ignor. 21.
Etimologia: del llatí *jacium, mat. sign.
Un servidor, de petit, llaurant a la manera antiga
A l’àmbit dels cavalls (i a d’altres supòs que també) es coneix el jaç com a això: (DCVB) 2. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l’estable perquè serveixi de llit a les bèsties i absorbeixi llurs excrements; cast. cama. Una cort més gran, neta de jaç i amb el sòl empedrat, Víct. Cat., Ombr. 37
Jo encara en faig ús, però referint-me al llit o lloc on poder jeure: anar al jaç.