L’orgue del convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor està en plena restauració. Ja fa uns anys que aquest magnífic instrument està mig desmuntat, a l’espera que es finalitzin quatre etapes de restauració. El Convent, fundat l’any 1576, sembla que va proposar construir un orgue cap el 1600. No se sap qui va ser el mestre orguener, tot i que alguns detalls evidencien que el moble ha canviat poc des de principis del segle xvii. Es va proposar el nom de Jordi Bosch, però sembla que és molt improbable. L’element clau és la cadireta a quatre castells, que ens porta a una època anterior a la família d’orgueners Caimari, és a dir, a la primera meitat del segle xvii. L’any 1602 l’orguener català establert a Mallorca Pau Estada va reparar l’orgue, però segons l’estudiós Antoni Mulet és un dels candidats més que probables per a ser l’autor de la construcció total de l’orgue. Al segle XIX Julià Munar hi va realitzar diverses restauracions i adaptacions, i Gerhard Grenzing realitzà una altre fase de restauració cap al 1991, que quedà sense acabar.

Els darrers anys s’ha celebrat al Convent de Sant Vicenç Ferrer diversos concerts per a orgue, un dels objectius principals és la conscienciació de la importància de l’instrument, amb un projecte didàctic per donar-lo a conèixer a les joves generacions, a més de captar donacions per a la restauració de l’instrument. Tenen com a model la proposta de Miquel Bennàsser a l’orgue d’Alaró, que ofereix un concert setmanal de mitja hora de durada des de fa anys, a més de cicles d’orgue puntuals; també des del Consell de Mallorca mostren el seu interès per a la divulgació de l’orgue com a patrimoni històric. Des dels inicis d’aquesta campanya, els membres de la Comissió per a la conservació i restauració de l’orgue del Convent volgueren mostrar que l’orgue és un instrument molt viu, amb plenes capacitats per a la interpretació de la música contemporània, i no solament un instrument històric que cal reivindicar. En aquest sentit, cal destacar la composició de l’Organ Book de Xavier Gelabert (Donemus Publishing) que conté un bon grapat de peces que han estat estrenades en aquest orgue. Bàrbara Duran, com a secretària de la Comissió, ens contesta les primeres preguntes sobre aquesta important restauració.

Bàrbara, parlem de la campanya per a la restauració de l’orgue del Convent de Manacor. Quins foren els motius de la creació d’aquesta comissió?
El 2015 vaig contactar amb el rector Andreu Genovart per demanar-li permís per estudiar a l’orgue, al Convent; jo vaig ser alumna seva i em coneixia personalment. També li vaig proposar iniciar una campanya de restauració, seguint el model organitzatiu de l’orgue de Santanyí; allà tenien una comissió que s’encarregava de totes les gestions. El rector Genovart va acceptar, i així creàrem la Comissió per a la conservació i restauració del Convent, dintre de la gestió de les Parròquies de Manacor, cap el 2016. Conjuntament pensàrem que les persones més adients per a formar part d’ella eren Xavier Gelabert (com a músic, compositor i col·laborador de la parròquia), Aina M Perelló (com a directora del cor parroquial); José L. García Mallada (organista i persona vinculada a la parròquia); M. Magdalena Riera com a arqueòloga vinculada al Bisbat; també els regidors encarregats de Patrimoni, Cultura o Turisme; i el mestre d’orgue del Conservatori, com a responsable de la formació de futurs organistes. De manera òbvia, la Comissió és presidida pel rector. Ara mateix, Antoni Amorós ha continuat amb la tasca de gestionar la restauració, cosa que certament du feina i no és fàcil. Hem d’agrair als dos rectors la seva bona disposició que sempre han mostrat.

Què heu fet fins ara per aconseguir la restauració de l’orgue del Convent,? Heu tingut ajudes del Govern Balear o de l’Ajuntament de Manacor?
La subvenció que permet la restauració comença a gestar-se al 2016, després d’un estudi previ. Va ser la direcció general de Patrimoni, a càrrec de la directora Kika Coll, que inicia una campanya de restauració dels orgues històrics amb els fons de l’impost turístic . Hem de dir que una visita de Miquel Ensenyat, aleshores president del Consell, fou decisiva per a que es poguessin iniciar les gestions. El president Ensenyat és una persona molt formada musicalment, ex alumne de Lluc, i proposà a Kika Coll fer un seguiment de les nostres propostes com a Comissió, i així s’iniciaren totes les etapes necessàries amb Patrimoni per tal de veure com i qui podia fer la restauració. Vam aconseguir un pla de subvenció per a la restauració total. La aleshores regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, Antònia Llodrà, va col·laborar en l’edició dels programes de mà, impresos a l’Ajuntament. Fou també important l’ajuda del Departament d’Urbanisme i de Magdalena Salas, quan s’hagué d’obtenir el permís per adaptar l’espai de l’orgue. Aquí fou fonamental la rapidesa i professionalitat de l’estudi d’arquitectura Llorenç Brunet i Associats, que elaboraren un projecte en temps rècord per poder accedir a la subvenció del Convent. Sense ells no hagués estat possible l’obra d’adaptació de l’espai.

Fou per cridar l’atenció que començareu el cicle de concerts al Convent?
Sí, no té sentit iniciar una restauració si no es desperta altre cop la consciència d’instrument per al poble que són els orgues històrics. Foren construïts amb donacions, amb aportacions del poble, i a ell han de tornar en forma de projectes culturals, de concerts i de participació en festivitats locals. L’orgue no és un instrument del passat, això ho vam tenir molt clar des del principi. És un patrimoni d’incalculable valor que ha de ser compartit, i per això programam concerts curts, de mitja hora de durada, i estrenam obres contemporànies, a més de programar les de repertori habitual; aquests foren els primers objectius.

Quin any vareu contactar amb Wilfried Praet, l’actual orguener restaurador de l’orgue del Convent, i quines treballs ha duit a terme?
Va ser el 2016, i ens facilità molt aquesta gestió el mestre i organista de la Seu Bartomeu Mut, que ja coneixia la tasca de Praet. A partir d’aquest contacte, se li encarregà l’estudi previ, i després del vist i plau de la direcció general de Patrimoni i del Bisbat, Praet és el restaurador i mestre orguener encarregat del projecte.

Wuilfried Praet
El mestre orguener Wilfried Praet te seu a Bèlgica, a Flandes en concret (com ell subratlla), i viatja habitualment a Catalunya i les Illes per dur a terme afinacions, revisions i restauracions dels orgues històrics. Una de les restauracions més importants l’ha realitzada a l’orgue de l’església de Santa Creu de Palma. El Sr. Praet ens detalla la seva part en aquesta restauració.

Mestre Praet, en el seu temps, quan es va construir l’orgue del Convent de Manacor, considera que va ser una especial i bona construcció, per les eines que tenien en aquell temps?
Sí que van fer una bona feina, però es conserven solament el salmer i la cadireta (la part on se seu l’organista) i tota la caixa de l’orgue, refeta també per Julià Munar al XIX.

Amb quin estat va trobar l’orgue abans de la primera intervenció que va fer?
Funcionaven el segon i tercer teclat amb limitacions, i el primer teclat (el més proper a l’organista) estava fora d’ús. Les tecles que té són tot un misteri; estic bastant segur que és un teclat recuperat, i probablement era d’un clavecí, d’un virginal o espineta i es va acabar adaptant. No és un teclat original d’orgue, i com va arribar a forma part de l’orgue, no ho sabem. També s’havien llevat els botons del pedal, que probablement foren instal·lats per Julià Munar. Ara instal·larem un pedaler modern tipus alemany, que ja està posat però no sona.

S’havien fet correctament les anteriors intervencions abans que requerís dels seus serveis?
Julià Munar va ser el mestre que va fer la reforma de finals del XIX, en aquest orgue ho va planificar millor que en la reforma que va fer de l’orgue de Santa Creu, i valia la pena conservar-ho com a mostra. Encara que he canviat moltes coses, l’estructura bàsica és de Julià Munar. A Santa Creu també he conservat els tubs de Julià Munar, però res més. Aquí a Manacor hi havia algunes d’aquestes característiques però més ben plantejades, encara que també era impossible fer un manteniment normal, però es poden trobar remeis. A Santa Creu vaig haver de llevar tots els tubs, aquí hem pogut conservar les parts mecàniques, i hem pres mesures per a que sigui més accessible i sigui possible fer un manteniment normal i correcte.

Quantes intervencions ha fetes i quines parts no s’han pogut arreglar al Convent?
Vaig plantejar la reforma en quatre fases, on la segona i la tercera s’han acabat solapant. He adaptat l’orgue de Munar, amb una millora de la mecànica; he fet el teclat una mica més lleuger, dintre de les possibilitats que hi havia amb el material existent. Una altra cosa era que els registres estaven molt desordenats, els he donat una ubicació simètrica i molt més fàcil per a un organista i més assequible. I a l’interior de l’orgue he fet molts accessos, passadissos entre els diferents registres per tal de poder afinar-los i mantenir-los.

On té el seu estudi i amb quina fase està treballant actualment?
El tenc aquí, parcialment, al cor del Convent (riu), un taller provisional. L’altre taller és a Sint-Niklaas (Flandes). Aquest tipus d’orgue és molt difícil de restaurar, perquè estan constituïts per una façana i contenen l’instrument encastat a les parets; es fa impossible dur-ho al taller, s’ha de fer in situ perquè és impossible desmuntar-ho; mentre que els orgues alemanys són una mena de caixa que conté tot l’instrument, i quan l’has de restaurar el pots portar fàcilment al teu taller sense tant de treball. De feina de taller, a ca nostra, a Flandes, ja pràcticament no en tenc. Solament quan arribi a la quarta fase, allà sí que s’haurà de fer un munt de coses que puc treballar al meu taller a casa.

Quina feina queda per fer perquè l’orgue quedi com a vostè li agradaria?
Sobretot adaptació dels tubs: afinació, harmonització, equilibrar tot el conjunt de l’orgue in situ. I després, l’última fase que està per començar, el del pedal. Conjuntament amb Maria del Mar Riera, que restaurarà el moble, quan estigui posada la bastida podré fer també la façana, i tornaré a posar els tubs de la batalla, els tubs que sobresurten horitzontalment. Quan s’acabi la restauració, aquí es podrà tocar tot el repertori Barroc i principis del segle XIX i també fer música contemporània; no hi haurà tampoc problema. Quedarà més incomplet per aquell repertori del XVI i també pel gran repertori romàntic. Cal dir que les obres que ha compost Xavier Gelabert (i altres compositors moderns) per aquest orgue es podran tocar sense cap entrebanc, i suposen un repertori contemporani molt interessant.