I amb l’arribada del mes, les figues, aquestes singulars infructescències, comencen els processos de maduració.

No totes ho fan a la vegada, en el nostre entorn -i més concretament a l’entorn de ses Sitges- comencen albecors, verdals, porquerenques i de la roca, aquestes darreres, petitones però mol apreciades, tant per la seva dolçor com pel seu llarg període de producció. Després blanquetes i paratjals i finalment coll de dama, bordissot i de la senyora. Segons la situació i l’any (calor, humitat…) l’ordre pot variar, per exemple enguany les blanquetes s’han avançat a les de la roca.

N’hem anomenades nou, segurament les més conegudes però n’hi ha moltes més. De fet, Montserrat Pons i Boscana (2009) en el seu “Les figueres a les Illes Balears”, en descriu unes 156 varietats, de les quals n’hi ha 56 a l’apartat de “conegudes”.

De passada val a dir que tant l’aportació de l’apotecari de Llucmajor com les Festes del sequer de Lloret de Vistalegre iniciades a la dècada dels anys 80 han contribuït al redescobriment d’aquesta mena de fruit molts d’anys infravalorat.

Diem redescobriment perquè sembrar un determinat nombre de figueres solia ser una clàusula contractual entre senyor i pagesos a l’hora d’ocupar les velles possessions. Sembla que la tendència o costum de sembrar figueres s’incrementaria després amb els establits d’aquelles possessions des de finals del segle IXX fins en els anys 30 del segle XX.

El sistema habitual per triar classes era un senzill i eficient copiat del que feia el veïnat. Les més vigoroses i productives d’una finca era les que es sembraven a la finca del veïnat.

Les de més anomenada solen ser les de la senyora i les coll de dama, però també hi intervenien els gustos i models rebuts: per a l’amo en Joan les preferides eren les de la roca perquè les anaven madurant a poc a poc, des de principis d’agost a finals de setembre; per a madò Antonina les millors per assecar eren les porquerenques -aquí “porquenyes”-, per a madò Bàrbara les millor eren les bordissot i així…

Aquestes preferències eren condicionades, també, per la situació i tipus de terreny. N’hi ha que s’adapten millor al call vermell i d’altres al blanquer. D’aquí la transcendència de la imitació entre veïnats. Imitació que també s’aplicaria en els, ja finits, ametlerars.

Informacions:
Figuera (Viquipèdia)
Infructescències (Viquipèdia)
Figuera (Menudanatura)

Imatge: figa i fogons “de la roca”