No és un mot oblidat del tot, però en du camí. Almanco a la meva generació ja ens resulta “mot antic”, substituït sovint per d’altres més moderns.

El seu origen històric, propi de l’Antic Règim, justifica segurament que a poc a poc sigui un mot que vagi passant a millor vida. Viquipèdia explica: “Menestral és una classe social originada en l’antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia. A la Corona d’Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes, i per tant no s’agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis^[1] o confraries“.

Significat:

1. Qui professa un ofici o art mecànic; cast. menestral, artesano. 

Grafies documentades: “Déu ha donats uyls al menestral per ço que veja obrar”, Llull Cavall 14.

Etimologia:  del llatí *ministeriale, derivat de ministeriu, ‘ocupació manual’

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)