Justificació:
-Per què ploram?, per què ens emocionam?… veient una pel·lícula si sabem que és una història de ficció.
-Per què ens entristim quan veiem algú conegut que ho passa malament?.
-Son les nostres emocions personals i autònomes?. Es veu que no.
-Se n’adonen de les nostres intencions els animals?. Sembla que si
Experiència.
L’estudi de les “neurones mirall” es deu, fonamentalment, als estudis de Giacomo Rizzolatti i els seus col·legues. Emprant elèctrodes implantats en el cervell de micos. Detectaren que quan un mico veia que l’investigador movia la mà, les neurones de les regions cerebrals dels mico relacionades amb els moviments de les mans entraven en activitat. En definitiva -amb paraules de Damasio-,“hi ha neurones que s’activen quan un individu -ésser humà o simi- desenvolupa la mateixa activitat que observa executar en un altre individu, sobre tot en el cas d’un congènere. La seva existència aporta una base biològica a la “teoria de la ment””
Daniel Goleman, autor del llibre “La intel·ligència emocional”, afirma que aquestes neurones detecten les emocions, el moviment i les intencions de la persona amb qui parlam, al reeditar en el nostre cervell l’estat detectat. S’activen en el nostre cervell les mateixes àrees actives en el cervell del nostre interlocutor, creant un “contagi emocional”, és a dir, que una persona adopti els sentiments d’una altra. (Més informació).
Font:La primera vegada en sentir el concepte va ser un programa “Redes” (18/04/2010) presentat per Eduard Punset. Concepte citat per diversos autors, entre ells Daniel Goleman, La idea de la present recreació deriva de Damasio A. (2010). “I el cervell va crear l’home”. Barcelona:Destino.
Conclusions/Aportacions
-Estem interconnectats amb els altres. Les emocions alienes ens arriben i condicionen el nostre sentir.
-No podem evitar inferir sobre les altres persones (ni sobre l’entorn).
Imatge de Google.