Mots perduts: unglera

He hagut de patir les molèsties d’una unglera -no confondre amb panadís, també perdut- per adonar-me’n que el mot és perdut.

Es tema estudiat i sabut quan dues llengues comparteixen un mateix territori, si no s’adapten mesures de compensació, la gran es va menjant la petita. Basta veure -filòlegs a banda- l’enfilall de castellanismes que, de forma inconscient i diària, normalment empram.

Per sortir del “uñero”, s’ha fet precís tirar consulta.

El DCVB mostra:

UNGLERA m.
Carnot que es fa a l’arrel d’una ungla; ferida que fa l’ungla quan creixent defectuosament penetra dins la carn; cast. uñero.

 

PANADÍS m.
Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits; cast. panadizo.
Fon.: 
pənəðís (or., bal.); panaðís (occ., val.); pənəlís (Palma); pəɾəðís (or., men. vulgar).
Sinòn.: 
arístol, espitlla, naixedura, rastella.
Etim.: 
del llatí panarīcium, mat. sign.

 

Un pensament a “Mots perduts: unglera

  1. Carnot que es fa a l’arrel d’una ungla
    No és fa a l’arrel de l’ungla,en Borja Moll era filòleg,no ho contolava tot

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.