Viure a dins “la marxa”

“Enguany, després de 20 anys, he pogut tornar a estiuejar al meu pis”. Així m’ho contava l’altre dia una coneguda mentre feiem un cafè, fent-me veure que per a ella les limitacions d’horari imposades als pubs i discoteques li havien tornat a donar l’oportunitat de passar l’estiu allà a on tenia costum de fer-ho quan era nina. “Ningú sap el que és viure a dins el renou fins que no ho tasta, quan la resta de gent s’en va a dormir el nostre malson segueix: Gent que crida i fa renou fins a altes hores del matí, fems dels locals veïns que gairebé no et permeten entrar al teu propi portal, vehicles que van i tornen a tota hora, renou de vidres i colps de gent que va fora corda… I quan et desperts, si és que has pogut aclucar els ulls en qualque moment, baixes al carrer i te trobes l’altre part del desastre: brutor arreu, mobiliari urbà fet malbé (fanals espanyats, pintades a les parets, etc), gent que fa les feines al primer lloc que es troba o aquell veinat que han tupat per reclamar un poc de tranquilitat”.

Tot això desemboca de forma inevitable a una degradació progesiva de la zona, una zona que passa de ser un lloc relativament privilegiat a una zona a on just hi consent viure gent amb pocs recursos i que en la seva major part treballa de nit. Més prest o més tard tanmateix aquests carrers acaben farcint els seus portals i persianes amb rètols de “En venda”.

Tothom coneix una zona d’aquestes: Sant Antoni de Portmany, Magaluf, s’Arenal, “Es carreró” del Port de Manacor, la zona de marxa situada al voltant de part del carrer Gregal de s’Illot (just darrera del passeig Neptú), Cala Ratjada, Eivissa i un llarg etcètera. Per cap d’elles, cap ni una, ha resultat positiu aquesta activitat “d’oci nocturn”, totes han patit en més o menys mesura una certa degradació. “Ja fris de que acabi aquesta *****” em deia fa uns 15 anys un veï d’Eivissa visiblement afectat a causa de passar mala nit, “estic cansat de trobar vomitat i gent ajaguda a la nostra escala, i de no poder dormir tranquil”. Ell mateix afegia “molts d’ells ni tan sols hi deixen sous (doblers) aquí, vénen amb l’avió el capvespre, sopats, amb l’entrada pagada, l’autocar els acompanya fins a la discoteca, en acabar se’n van a dormir a la plata de Talamanca i a mitjan matí veus una desbandada de gent que torna cap a la discoteca per dur-los de volta cap a Anglaterra. Ni un cèntim!.”

A qui convé que aquest tipus d’oci estigui situat paret per paret amb vivendes a on hi viu gent? La veritat és que a ben poca gent, ja que aquestes discoteques i llocs “de  marxa” situats a dins nuclis urbans distorsionen i degraden la convivència del dia a dia i també la fisonomia del seu entorn.

Alerta, no hem de ser hipòcrites, qui més qui manco de nosaltres ha estat, som i probablement serem usuaris, en major o menor mesura, d’aquests tipus d’oci, emperò el que hem de tenir clar és que a no ser que aquests locals estiguin situats a un lloc adient, els excessos fins a altes hores de la matinada, no són compatibles amb la conservació de la qualitat de vida de la gent que viu al voltant d’aquests ambients.

 

 

3 pensaments a “Viure a dins “la marxa”

  1. Idò a s’Illot per si no en tenguéssim a bastament, als que no lleven les merdes dels seus cans, hi hem de sumar els cendrers gigants que han posat a damunt la paret del passeig els mateixos que fa un parell d’anys varen tallar els arbres i que buiden cada dia a damunt les penyes. Però aquí mentre no passi davant ca seva ningú fa res. Tenim tota la brutor que ens mereixem.

  2. Això és el que tenim a causa del boom turístic de la zona ( en el nostre cas Sant Llorenç) ja que és impossible omplir tot en conglomerat construït. Molts tiren els preus amb la con tal d’omplir. Jo que sóc treballador de l’hostaleria de fa molts anys haig de dir que ni gaudeixes de treballar, però sabem que és el que hi ha. Els especuladors hotelers ( moltes companyies de renom) han fet el que han volgut i ho continuen fent com si fossin els amos d’una possessió .

  3. Tot i que és cert que hi ha un sector de l’hostaleria disposat a omplir sigui com sigui, no sembla que aquest sigui, de moment, el majoritari a la zona del municipi de Sant Llorenç, com a mínim pel que fa a complir les normes de civisme, tot i que estic amb tu que el nivell de poder adquisitiu (i en alguns casos també de bona educació) dels turistes ha baixat a causa de l’excés de competència i la globalització.

    Entenc que mentre els propietaris dels hotels siguin de la zona, tendran molta més empatia que no tenen les multinacionals hoteleres o els hotels que compren els “fons voltor”. També és cert que enguany hi ha hagut clients d’hotels que, a causa de les prohibicions per la pandèmia, han aprofitat l’habitació per fer-hi festes fins a altes hores de la matinada, però esperem que hagin estat casos aïllats.

    Pel bé de tothom esperem que la zona turística de Llevant no es transformi en un altre “Platja de Palma” o “Eivissa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.