Mots perdurs: escoar

S’ha de considerar mot perdut perquè, avui, ningú ja es dedica a escoar res.  I en tot cas es consideraria maltracte animal.

Mirant les accepcions que mostra el DCVB veurem que les nostres arrels no són tan primmirades: escoaven cans, ovelles, galines, dragons, cebes, raïms…

El DCVB mostra:

ESCUAR ESCOAR v. tr.
|| 1.Llevar la coa, tallant-la, arrabassant-la, etc.; cast. desrabar, desrabotar, rabotear. Tal scuat lo teu traydor lahó, Arnau d’Erill (Cançon. Univ. 242). Tal moltó escuat anà per llana i tornà esquilat, Oller Esc. pobr. 89. Escoar dragons: fer moltes proeses, o dir que n’ha fetes (Mall.). Nou sous gos que de tu, sols que ‘t toc, fas cent esclats! | —Es dragons que tu has escoats, | són molt pocs! | —I tants n’has escoats tu? | Tots quants me’n són venguts davant!, entremès mallorquí (ap. Alcover Cont. 471).
|| 2. Llevar la coa als cereals, a la fruita. a) Tallar la coa o barba de l’ordi quan ha estat desgranada per la primera batuda (Mall.); cast. desbarbar.b) Llevar el burcany o cua a la fruita (Cat., Bal.); cast. despezonar.c) Llevar la rapa als raïms perquè el vi tingui millor gust; cast. escobajar (Un Mall. Dicc.).
|| 3. fig. Escurçar; tallar o interrompre una cosa abans d’acabar-la. «Aquest home parla de manera que no s’entén, perquè escua les paraules» (les escurça, les deixa inacabades). Lo cancell dringava ab fúria contra’l bastiment, escuant de pas lo llarch miol pel vent que l’escala s’engolia, Oller Fig. pais. 159. Escuar la missa, la funció, etc.: arribar-hi tard, quan ja és començada. Acabat l’evangeli, arriba una dona, i al veure que ha escuat un xic la missa y que l’aguayten amb un mig-riure burlesc, el color de rosa vermella li surt de les galtes, Catllar, 4 juny 1921.
|| 4. fig. Burlar, enganyar; avergonyir pel mal èxit d’allò que s’esperava que el tindria bo (Mall.); cast. chasquear. Qui va romandre ben escoada, va esser sa criada que ja se creia porer-se alsar senyora, Alcover Cont. 387.
|| 5. fig. Privar del càrrec o ofici lucratiu (Figuera Dicc.).
Loc.

Escoar dragons: murmurar, malparlar (Manacor).
Refr.

—«Bo és escoar s’ordi damunt talec d’altri»: es diu al·ludint al qui viu a esquena d’altri, sense despendre del seu (Menorca).
Fon.: 
əskuá (pir-or., or., men., eiv.); askuá (occ.); əskoá, əsková (mall.).
Etim.: 
derivat de coa o cua, en composició amb el prefix es– que indica privació.

Aportació de Joan Umbert
Imatge de Google

Un pensament a “Mots perdurs: escoar

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.