Era pedrada segura. Un capvespre per visitar Can Lis d’Utzon -popularment també coneguda com “sa mitja lluna”-, s’Almunia -amb temporal de llevant resulta singularment espectacular- i es Caló des Moro eren, i son, visites obligades quan havíem de mostrar el migjorn de l’Illa a amics que arribaven per primera vegada a Mallorca. Tots tres indrets, no gaire allunyats un de l’altre, resultaren, amb més o menys intensitat, cops emocionals a la sensibilitats dels viatgers.
Aquests darrers dies d’agost les imatges que s’han mostrat es Caló des Moro s’han convertit en fita. Una notícia i comentada fita del que es podria anomenar estupidesa humana.
Fer tres o quatre hores d’incerta cua -qui posa límits a la durada del capfico?-, amb alegria i satisfacció, per banyar-se i fer-se una fotografia en el caló, més que aventura potser s’ha de considerar bogeria social..
De tot el que he pogut llegir, un dels articles més assenyats és del de Xisco J. Simón del digital “foravila.net”.
Res a afegir-hi. Tos som responsables de les nostres decisions, algunes d’abast imprevist de forma conscient.
Com deia el savi, l’errada no existeix, tothom fa el que sap fer i ho fa de de la millor manera que sap. El temps determinarà si les decisions eren encertades o errades. La qüestió rau en aprendre de les errades.
(Imatge de l’article)
Quan s’acabi aquest disbarat hi duré als meus amics a la zona,de Cala almuina i Calò des moro només els veural de reull pq hi ha coses interessantíssimes allà,desde canteres,a poblats prehistorics,coves del drach,sílex blanc,recep`tacles excavats a la pedra perque les barches tenguesin un punts de llum els vespres….
Vos diré que vaig quedar tant impressionat que ja fa mes de cinc anys i encara no he borrat les fotos de la càmara,i això que les tenc al disc dur i a un disc extern una copia.
Pero això no interessa ,es una bochería.