Els mots sempre sorprenen. Per les accepcions, per la localització, per les descripcions…
Na Bel havia enviat “emmorronxar” però si es posa en l’Alcover-Moll, hi surt la forma reflexiva que no apareix en el normatiu. La definició remet a “emmorronyar-se” o emmorronyar recollit a Menorca.
En el nostre entorn emmorronxar-se és fer morros, disgustar-se. Estar emmorronxat seria sinònim, si fa no fa, d’estar enfadat.
El DCVB mostra:
EMMORRONXAR-SE v. refl.
Emmorronyar-se.
Fon.: əmmoroɲʃá (Mall.).
EMMORRONYARv. tr.
Causar disgust ostensible (Men.); cast. enfurruñar. S’usa principalment com a refl.: Disgustar-se i mostrar-ho amb el gest (Men.); cast. enfurruñarse.
Fon.: əmmuruɲá (Menorca).
Etim.: var. de emmorronar. El canvi de n en ny es deu haver d’explicar per influència d’altres mots (cf. el cast. enfurruñar, que sembla parent d’emmorronyar).
Aportació de Bel alemany
Imatge de Google