Aprofitant l’avinentesa de què dissabte, dia 20, en Mateu Puigròs deixarà la batlia de Sant Llorenç, després de 26 anys d’haver-la ocupada de manera ininterrompuda, hem cregut oportú fer-li una entrevista per a Card.cat, entrevista que ha estat elaborada per Tomàs Martínez i Josep Cortès.

T’ho pensaves mai, el 1979, que series regidor durant 18 anys i batle durant 26?

No, ni lo primer ni sobretot lo segon, de cap manera. En aquelles eleccions vàrem partir amb la idea d’aconseguir almanco un regidor perquè a Son Carrió també tenguéssim representant, el que passà és que allò es va allargar i al final ha passat el que ha passat.

T’havies marcat un temps determinat per dedicar-te a la política?

Què va, allò va esser totalment circumstancial, no teníem ni tan sols afiliació política.

O sigui, que feies comptes tornar exercir de mestre, en el futur?

És que jo no vaig deixar la docència fins, pràcticament, les dues darreres legislatures. Els desset anys en què vaig esser regidor tenia dedicació parcial a la cooperativa del Liceu; després, quan ja era el batle, continuava compartint les dues tasques, cosa que no recoman a ningú. A la legislatura de 2011 ja només hi anava un matí, i tenia un grup d’al·lots immigrants dels que havien vengut amb pastera. A mi m’anava bé, emocionalment, perquè era una manera de compatibilitzar dues coses totalment diferents.

Hi va haver algun fet, o un moment determinat, en el qual prengueres consciència de la teva dedicació definitiva a la política?

No, no en record cap en particular, a més, com he dit, poc o molt sempre vaig estar lligat al que era el meu lloc de feina. Jo no tenia una vocació política, varen esser les circumstàncies d’aquelles primeres eleccions les que m’hi dugueren, quan un grup de carrioners trobaren que jo havia de liderar aquell projecte. Abans, ja teníem un grup que organitzava xerrades, campaments d’estiu…

Hauries desitjat, algun moment haver-te dedicat totalment a la docència?

No, jo estic satisfet de com han anat les coses. Per ventura, aquests darrers vuit anys he tengut algun pensament de què no hauria d’haver estat tan lligat a l’Ajuntament, perquè un dels perills de la política és que si no vas alerta hi pots arribar a perdre el cap.

Per què, el 1995, havent guanyat les eleccions, eres reaci a optar per la batlia?

És que mai no ens ho havíem plantejat ni pensàvem que fos possible…

Que el batle fos carrioner?

Efectívament. El nostre objectiu era esser imprescindibles dins l’equip de govern per millorar les infraestructures de Son Carrió. De fet, en els primers anys, les nostres actuacions només estaven encaminades a Son Carrió; després, quan vaig començar a tenir responsabilitats dins l’equip de govern, anàrem ampliant fins abastar tot el terme municipal, però en un principi, era la nostra única ambició.

En aquell temps es rumorejava que teníeu un pacte, segons el qual els dos primers anys el batle seria en Miquel Vaquer i els altres dos, en Mateu Domenge, però el dia abans de l’elecció hi va haver molt de rebombori per Sant Llorenç i Son Carrió, perquè s’insinuava que t’havien comprat… Hi va haver molta confusió, perquè el mateix dia de l’elecció no sabíem qui seria el batle…

Jo tampoc no m’ho pensava! Després de la reunió de n’Antoni Cuc i en Miquel Comís a la rectoria noltros també ens reunírem, de nit i l’endemà de matí, i acordàrem que ens votaríem a nosaltres mateixos, i com que havíem estat la llista més votada… Mirat des d’enfora, per ventura va esser un poc fort.

Com s’ho prengueren, a Son Carrió, això de tenir un batle carrioner per primera vegada en la història?

Va esser una sorpresa, com supòs que també ho va esser a Sant Llorenç. Hi va haver preocupació, perquè pareixia que no podia durar molt, donada la composició de l’Ajuntament. No era el que ens havíem proposat i estàvem molt preocupats, perquè no sabíem ni com havíem d’arrancar.

Aquesta preocupació devia esser en els dos pobles…

Sí, a Sant Llorenç per tenir un batle carrioner i a Son Carrió perquè tenien por de què les actuacions en el seu poble quedassin més diluïdes, i no deixaven de tenir una certa raó.

Son Carrió tampoc no ha quedat enrere…

No (rialles).

Només és que s’ho pensaven, idò?

Bé, en els primers anys vàrem haver d’esser molt discrets, perquè tothom estava observant a veure què passava i quines eren les nostres prioritats. Però aquesta situació no va durar gaire i poc a poc es va anar normalitzant.

Per què el 1983 i el 1987 et presentares amb el PSOE i després tornares al GISC?

Les relacions amb el PSOE, en temps de n’Ignasi, eren molt bones, i també amb el partit, a Palma i a noltros ens pareixia que havia d’esser més fàcil integrar-nos dins una organització estable, encara que hi anàssim com independents. A més, dins el PSOE hi havia gent dels dos pobles i es va considerar que era millor anar plegats. Després, quan va entrar na Jerònia, decidírem fer dues llistes, com havíem fet abans, però tot estava pactat; de fet, formàrem equip de govern junts.

Pere Fullana diu, en el llibre del Centenari, que en vint anys, a Sant Llorenç, hi va haver dos rectors i vuit vicaris, insinuant que el caràcter del rector Teco era mal d’aguantar i que per això els vicaris canviaven sovint de parròquia. A les eleccions de 1979 vares tenir Josep Sureda de segon; a les de 1987, Ignasi Umbert; a les de 1991, 1995 i 2003, Miquel Galmés; a les de 1999, Guillem Llull; a les de 2007 i 2011, Joan Planes; i a les de 2015 i 2019, Antònia Bauzà. Passà alguna cosa semblant a la del rector, que cap segon –exceptuant Miquel Galmés, que varen esser tres– et va durar més de dues legislatures?

Es veu que també es deuen haver cansat de jo! (rialles) És ver que no n’hi ha hagut cap? Ara em sorprèn, això.

Per què creus que no continuaven?

El cas d’en Joan Planes era que per la seva situació professional hi podia dedicar molt poc temps, i el cas d’en Miquel Galmés va esser una opció seva, perquè es volia dedicar a la seva professió de mestre, a sa Coma. I en Guillem Corona va considerar que la seva etapa dins la política ja havia acabat, amb dues legislatures.

No és que hi hagués discrepàncies personals?

No. Amb en Pep, a la primera legislatura, quan elegírem d’Ignasi, vàrem viure moments dramàtics, pensa que tornàrem a Son Carrió per Son Servera, no hi anàrem directament (rialles).

Què et va decidir, el 2015, a posar una llorencina en el segon lloc de la candidatura del GISC?

Noltros, després d’en Joan Planes, cercàvem algun llorencí que volgués estar a la llista a un lloc destacat, però no en trobàvem cap. N’Antònia va esser la primera que hi va voler estar; crec que hi contactàrem a través d’en Tomeu Mestre, que era amic de son pare, i va suposar un augment important de vots.

Creus que la tírria entre llorencins i carrioners s’haurà acabat, amb els teus anys com a batle?

Aquesta tírria visceral, crec que sí, però això és una cosa que amb el temps no desapareix.

De fet, els carrioners sempre han tengut la tirada més cap al Port o Manacor…

És que molts carrioners que vivien a foravila, després se n’anaren a viure al Port. Basta veure el cementeri, que una bona part és de gent que viu al Port de Manacor.

Passant a un altre apartat, quin balanç fas d’aquests 26 anys?

El balanç és positiu, crec que hem fet moltes coses, que no hem d’atribuir només al nostre grup. Consider que hem sabut gestionar les diferències que hi havia entre les diferents persones, representants dels partits polítics que han format part dels equips de govern, cosa que a vegades no és tan senzilla. Crec que la meva funció també ha estat cercar un cert equilibri entre Sant Llorenç, Son Carrió, sa Coma, Cala Millor i s’Illot, ja que és natural que cada nucli urbà estiri un poc cap a ell mateix. Aquesta satisfacció tampoc no és completa, perquè sempre queden coses pendents i cada dia surten necessitats noves. És una feina dinàmica.

N’hi ha que pensen que no has delegat gaire funcions, que has aglutinat damunt la teva persona una bona part de les decisions, que eres tu el que ho organitzaves pràcticament tot i, per tant, que tenies tot el poder. Com ho veus, tu?

Jo crec que hi ha hagut un poc de tot. Pens que hi ha influït la disponibilitat dels que formaven part de l’equip de govern, perquè la nostra feina és majoritàriament de gestió; i també la capacitat d’organització de cadascú, evidentment. Un dels problemes d’avui, no només a nivell municipal, és que tots volen la seva parcel·la de poder i jo crec que quan s’ha pres una decisió tots han de remar en el mateix sentit. En definitiva, la gestió s’ha de compartir, no repartir.

A Sant Llorenç ha estat així?

En general, sí, sobretot a les legislatures anteriors.

I en aquesta?

En aquesta darrera, pot ser perquè el PSOE va treure tants regidors, per ventura no estat així i cadascú s’ha preocupat més de les seves àrees.

Ho dius com una crítica?

No, com una realitat. I això també passa a la Comunitat Autònoma.

De tot el que has inaugurat, de què et sents més satisfet?

Crec que d’aquelles coses que ens han costat més, com per exemple l’Auditòrium sa Màniga, que es va fer els anys en què a Palma governava el PP i alguns dels diputats no estaven d’acord en què s’hi invertissin 125 milions de pessetes, perquè a Sant Llorenç els seus regidors estaven a l’oposició. L’Espai36 també ha estat una cosa gratificant, encara que la seva construcció també provocàs una certa polèmica; al final s’ha vist que manté un grau alt d’activitat. I a Son Carrió, tant l’adquisició de ca ses Monges com la posterior implantació de la biblioteca i el Centre de Dia, també han estat una de les coses més importants.

Has citat tres centres relacionats amb la cultura…

Ca ses Monges de Son Carrió també té el centre de dia, a més de la biblioteca… També és satisfactòria la signatura per a la construcció d’una residència, que no tenc cap dubte que es durà endavant. Poder tenir una residència a Sant Llorenç és un fet important, de cara al futur. En el talaiot de s’Illot hi hem fet molta de feina i ja comença a donar un bon rendiment, a nivell cultural i turístic.

Quins han estat els moments més problemàtics. Des del nostre punt de vista n’hi ha quatre: dos físics, la torrentada i la pandèmia i dos més polítics: un, el marcatge que te va fer durant uns anys el NIU i l’altre, l’operació Pokemon.

Des del punt de vista polític, el més problemàtic ha estar el marcatge del NIU, un grup amb el qual no hi havia cap possibilitat de conciliació ni d’arribar a cap acord, ja que tenia una actitud anticarrionera i antipersonal.

Creus què era una persecució més a la persona que al polític?

Jo vaig arribar a interpretar que sí. En relació al tema d’Econar (Pokemon), aquesta qüestió està englobada en una operació més ample a diferents llocs d’Espanya, que després va quedar deslligat, però el fet que venguessin a registrar els ordinadors de l’Ajuntament no va esser gens agradable…

Com està el tema en aquests moments?

Es va deslligar d’aquesta operació que he comentat i no n’hem tengut més informació. Suposam que s’arxivarà. No en sé res més.

Els altres dos temes deuen ser més espectaculars: la torrentada i la pandèmia…

La torrentada ha superat la pandèmia. Ningú pensava amb la possibilitat de què hi hagués una catàstrofe natural d’aquest tipus i això sí que ens va fer posar en marxa tots els recursos que teníem: gestió, recursos econòmics, implicació de l’Ajuntament…, tot s’ha enfocat durant dos anys en la torrentada. Vàrem tenir la sort de l’aportació econòmica de tanta i tanta gent anònima, o no anònima, com en Rafel Nadal, però la gestió d’aquests recursos va ser més complicada del que crèiem: vàrem haver d’adoptar uns criteris que s’hagueren de negociar i no varen ser del gust de tothom. Al final preguérem una decisió en el tema del ajuts, que no va ser acceptada per tothom, però era l’única que podíem prendre: adoptar els criteris de la Comunitat Autònoma.

En relació a les actuacions perquè no torni haver-hi una torrentada, pareix que les accions que ha fet l’Ajuntament van més avançades que les de la Comunitat Autònoma…

Les accions que ha fet l’Ajuntament són el resultat de tot el que hem pogut i hem sabut fer, i n’hem fetes moltes, d’actuacions. Ara bé, queden pendents les més importants, que són substituir els ponts i tomar els edificis; ja en tenim un de comprat i estam pendents de l’expropiació d’un altre. També queda el tema de la variant, que pensàvem que a les hores d’ara ja estaria en marxa. L’Ajuntament va presentar un projecte bàsic, fet per un enginyer, on plantejàvem al Consell una solució consistent en fer quatre forats i l’únic emperò que va posar el Consell va ser que en lloc de quatre se n’havien de fer cinc, però des d’aquells moments i pendents de l’informe de Recursos Hídrics, veim que la burocràcia ha estat excessiva i el tema està sense resoldre. El Consell diu que està pendent de Recursos Hídrics i sabem que des d’aquest departament s’han assenyalat al Consell una sèrie de deficiències. Entenc que el Consell té molts de temes a resoldre, però s’hauria d’avantposar allò que és prioritari.

Com és que pactares un canvi de batlia amb el PSOE, dos anys i mig i un any i mig, si no en tenies necessitat?

El nostre tarannà durant tot aquest temps ha estat pactat sempre, no només tenint en compte els números que donassin una majoria, sinó amb tots aquells que volguessin participar de l’equip de govern. Era una forma de reforçar-lo. És veritat que bastava el suport de El Pi i de MÉS, però vàrem pensar que no havíem d’envestir una legislatura sense el PSOE, que havia tret més regidors dels que tenia abans. És legítim que el PSOE vulgui ocupar un espai polític més important i de la negociació vàrem arribar a aquest acord, que es materialitzarà dissabte amb el canvi de batlia.

Vares demanar res per al poble, a canvi d’aquest any i mig de batlia?

La residència i el passeig de Cala Millor, però ara resulta el Govern no hi pot fer res perquè depèn de Costes, de Madrid. El projecte fa cinc anys que està presentat a Costes. També pensàvem que hi hauria més agilitat i eficàcia en el tema de l’esponjament.

Vols dir que vares cedir un any i mig de batlia a canvi de la residència?

No està bé dir “a canvi de la residència”. Vàrem demanar que ens garantissin, els qui tenien el poder a Palma, que el tema de la residència sortís endavant, que hi ha sortit per l’actuació important que ha fet na Fina Santiago, una consellera que no té res a veure amb el PSOE. No és que hi hagués una negociació plantejada en els termes que “si no ens dones això nosaltres no farem això altre”. No vàrem arribar a aquest extrem, perquè vaig considerar que el PSOE ens havia donat suport en vàries legislatures i no havíem d’arribar a un enfrontament que fos insuperable. Ningú ho hagués entès, ni nosaltres mateixos.

Continuaràs com a regidor la resta de legislatura?`

Sí, acabaré la legislatura perquè aquest és el compromís que vàrem adquirir quan ens vàrem presentar, perquè hi havia la possibilitat que no fos elegit batle.

De quines àrees et faràs càrrec?

Ho estam negociant amb el PSOE. No hem de tocar res de les àrees dels altres partits. Me cuidaré del tema de l’aigua (depuradora, bombeig, aigua regenerada) i del projectes susceptibles de ser subvencionats a través dels fons europeus, un tema en el qual he fet feina d’ençà que varen sortir les convocatòries de subvencions, a més d’altres temes que puguin interessar a l’equip de govern. M’agradaria acabar aquesta legislatura amb el tema de la depuració de l’aigua, un tema molt important, que no dona vots, que no interessa gaire.

És un motiu de satisfacció poder dir que tenim una de les millors depuradores de Mallorca. Tenim una depuració terciària que no hi ha cap depuradora que gestiona Abaqua que la tengui; només la de Calvià, que és responsabilitat de l’Ajuntament. També hi ha un projecte important a acabar que és el de l’aigua regenerada, tant  per poder regar el sòl rústic com per infiltrar la que quedi a l’aqüífer, perquè el tema de l’aigua és preocupant, tot i que la nostra zona és de les que estan millor de Mallorca, segons diuen els científics i els tècnics. Però és un bé limitat i donat que hem trobat un tècnic que ha fet molt bona feina, el senyor Montojo, hem d’aprofitar la seva saviesa en aquest tema abans que es jubili i hem de completar els projectes que hem anat fent amb una inversió grossa, recuperable a deu anys per part del Govern.

Et trobaràs a pler essent un altre el batle, després de vint-i-sis anys d’ésser-ho?

M’hi hauré d’acostumar, com altres que també es varen haver d’acostumar a què jo ho fos.

I, en Pep, creus que se sentirà a pler o es trobarà tutelat per tu?

En Pep se sentirà feliç i jo intentaré ajudar-li tot el què ell vulgui amb tot allò que jo sàpiga o pugui.

Supòs que també li anirà bé tenir una persona amb més experiència pels assumptes del dia a dia, tot i que fa molts d’anys que està a l’Ajuntament però no amb una responsabilitat tan alta…

En Pep serà capaç de dur una gestió diària perfecta. L’experiència és important, però també ho és la introducció de noves idees perquè a vegades donam voltes a allò mateix.

Quines coses de les que estan començades t’hagués agradat acabar ?

Encara que no sigui competència de l’Ajuntament, un dels temes que hauran quedat pendents serà el de la torrentada. L’Ajuntament ha fet tot el què estava a les seves mans, hem comprat molts terrenys que ja no seran mai urbanitzables i es convertiran en zones verdes, però ens queda pendent el tema dels ponts. També ens quedarà la sospita de saber si no hem sabut seduir de manera suficient els membres del Consell de Mallorca, i en aquest cas la responsabilitat més grossa em correspon a mi, perquè a hores d’ara hi hagués algun d’aquests projectes que estàs aprovat. De totes maneres, ara que el batle serà del mateix partit que governa el Consell, crec que es facilitarà el procés. Esper que al final d’aquesta legislatura poguem veure alguns d’aquest projectes de manera efectiva.

Et tornaràs a presentar?

No. Això ho pots escriure, no fos cosa que me tornàs passar pel cap.

Com veus el GISC sense tu, si l’has dirigit durant més de quaranta anys?

El GISC té un nou futur. S’incorporaran, segurament, persones joves, al·lots joves que tenguin ambició per la política i la gestió municipal, que tenguin disponibilitat i que els faci il·lusió, perquè això no és una feina normal i corrent, si no et fa il·lusió no té sentit apuntar-te a una llista electoral. Supòs que hi haurà una transformació.

Continuarà essent el què ha estat aquests darrers setze anys, amb gent de Sant Llorenç, Son Carrió i sa Coma, o tornarà als inicis, de fer una llista només de carrioners?

La meva pretensió, la meva il·lusió seria que es fes una llista consensuada amb els diferents nuclis de població, però no tenc garanties suficients, en aquests moments, per poder afirmar-ho amb rotunditat. L’experiència ha estat molt bona i crec que almanco ho hem d’intentar. No sé si serà possible o no, però s’ha d’intentar.

Ho deixaràs en mans dels qui ho duguin o seguiràs implicat?

No. Jo donaré suport, evidentment, sobretot per les pròximes eleccions, al grup que surti al voltant del Grup Independent, però no vull ser la persona que decidesqui o tengui una transcendència important amb aquest tema. Ara ja és hora de què altra gent prengui l’iniciativa. El meu suport el tendran si me necessiten.