-L’elecció d’un batle llorencí després de 26 anys de tenir-lo carrioner per força havia de despertar molta expectació, per això l’equip de govern va acordar que el ple extraordinari del 20 de novembre se celebràs a l’Espai36, ja que en el saló d’actes de l’Ajuntament només hi cap una dotzena mal comptada de persones…

-O hi va haver eleccions? Jo em pensava que només era un pacte entre el PSOE i el GISC i que bastava canviar la vara d’amo…

-Idò anaves errat: el pacte no era només entre el PSOE i el GISC, sinó que també l’havien signat MES i EL PI. Abans de res, però, et diré que la sala gran de l’Espai36 estava plena fins la bandera, amb una gran taula grisa formant un semicercle damunt l’escenari; darrera ella, un domàs negre que feia de fons i, a un racó, un retrat del Rei i la Reina, que per lo vist ho manen les ordenances.

-Devia fer una plantada…

-Segons com es miri, perquè amb amb aquell domàs tan negre pareixia que s’havia mort qualcú…

-Els Reis!?

-No, els Reis són ben vius, gràcies a Déu… A no esser que fos perquè avui feia anys que s’havien mort en José Antonio i en Franco…

-Sagrades! Varen triar un bon dia per canviar de batle! Si haguessin esperat dos dies més haurien pogut convidar la Banda i fer-ho venir bé amb el concert de santa Cecília; encara hauria resultat més solemne…

-Sí, però en dilluns per ventura no haurien pogut venir els tres presidents més importants de les Illes: na Francina Armengol, del Govern, en Vicenç Thomàs, del Parlament i na Catalina Cladera, del Consell. En realitat, però, no canviaven de batle, perquè en Mateu ja se n’havia anat dimarts passat, quan va presentar la dimissió; avui només era per votar el batle nou, per això en el centre s’hi assegueren n’Antònia Bauzà –que per lo vist era la batlessa en funcions– i en Pep Jaume.

-I què va passar?

-Després que la catefa de periodistes baixàs de l’escenari, va agafar la paraula n’Antònia Bauzà i va dir que en Mateu havia dimitit dia 16 i que ella havia assumit el càrrec en funcions, però com que també n’havia renunciat dos dies més tard, avui havien de triar un batle nou, perquè un poble no pot estar sense batle, així com una guarda d’ovelles no pot estar sense pastor…

-Això va dir?

-No, això darrer és cosa meva. El candidats serien els caps de llista de tots el partits, llevat del GISC, perquè com que en Mateu havia dimitit, aquesta vegada seria en Colau Bordal. Tot seguit el secretari va proposar que cada regidor votàs en veu alta el candidat que consideràs oportú i tots hi vengueren a bé.

-Tots degueren votar en Pep…

-No els dos del Partit Popular varen votar na Manuela.

-Va esser renyit, idò!

-Sí, onze a dos. A continuació, n’Antònia Bauzà va proclamar en Pep Jaume com a nou batle de Sant Llorenç des Cardassar i tota la sala va esclafir en mamballetes.

-Devien fer bona cara, els regidors…

-Supòs que sí, però no ho puc assegurar perquè tots duien mascareta. A continuació, el nou batle es va aixecar i, atracant-se a un faristol, va donar la paraula a Mateu Puigròs, que va agrair als regidors, als funcionaris i a tot el poble el cas que li havien fet durant els 26 anys en què havia estat el batle. També va tenir un record per en Pedro Mas, mort recentment i va aprofitar la presència de les autoritats autonòmiques per recordar-los que ja feia tres anys que havíem patit la torrentada i que encara quedaven les obres de millora que depenien del Consell.

-Li degueren fer mamballetes.

-Sí, sobretot quan va recordar el sergent i quan va acabar el discurs. Després va agafar la paraula el nou batle, en Pep Jaume, que també va donar les gràcies als regidors que li havien donat suport, en especial a Mateu Puigròs, de qui va dir que li havia deixat el llistó molt alt. També va dir que assumia amb il·lusió la responsabilitat d’esser batle, que sabria escoltar tothom però que també prendria les seves pròpies decisions; es va mostrar esperançat en els projectes que estan en marxa i va tenir un record per Ignasi Umbert –que va esser batle del PSOE entre 1979 i 1983 i va morir fa tres anys– i per Antònia Servera, companya de partit, que ens va deixar el 2019.

-També el degueren aplaudir…

-I molt, tant al principi com al final i quan va esmentar n’Ignasi i n’Antònia. Després del discurs la premsa va fer un caramull de fotos i els càmeres d’IB3 aprofitaren per entrevistar tots els protagonistes de l’acte, a més dels representants de les institucions.

-Molt bé. I què creus que passarà a les vinents eleccions, sense en Mateu?

-Qui sap! El grup més dubtós crec que és el de Son Carrió, que haurà de cercar un capdavanter per substituir en Mateu i pens que el tendrà mal de trobar. Tampoc no sabem si continuaran posant a les llistes gent dels tres nuclis urbans o si retornaran als orígens, només amb candidats carrioners.

-Serà interessant, idò.

-Sí, però tot això va vendrà més endavant. Avui el que hi importa és desitjar molta sort al nou batle, pel compte que ens té a tots. I a totes. I a totis.