Cert és que la llei, generalment, va endarrerida en relació a la ciència. Cert és que els costums, generalment, van endarrerits en relació a la llei…però, un dia o altre arriben els canvis.
La nostra generació haurà passat del cans penjats a una branca d’ullastre -perquè no eren útils- o del fil de ferro a la grufa del porc -perquè no aixecàs la reixeta- o les ovelles tancades en un codolar -”tenen un menjarer!”-… a la consideració dels animals com a éssers “dotats de sensibilitat”.
Ja era hora!
La ciència feia anys que ho havia evidenciat!, de la mateixa manera que ha evidenciat la comunicació de les plantes i la seva “intel·ligent” adaptació a l’entorn.
Però tornem als animals.
La Llei 17/2021 de 15 de desembre que modifica el Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’enjudiciament Civil sobre el règim jurídic dels animals, ho canvia tot!.
Ja no hi val allò de “sempre s’ha fet així!” o “meam si mos diran lo que hem de fer!”.
A partir d’ara mateix les coses són diferents. Els animals ja no són “coses” o “bens”, són éssers sensibles i han d’ésser tractats com a tals.
La Llei ho especifica: “La relació entre la persona i l’animal (sigui aquest de companyia, domèstic, silvestre o salvatge) ha de ser modulada per la qualitat d’ésser dotat de sensibilitat…”
Això ens obliga, tant a nivell personal com a nivell social -àmbit de comunitat o ajuntament-, a canviar hàbits i costums. A tall d’exemples, qui tengui animals de qualsevol manera podrà ser denunciat o, en cas de separació, s’hauran de regular, també, la tinença i visites a la mascota.
Com s’acostuma a dir en aquests casos, “qui és confrare que en prengui candela”.
