Crida als joves

A la propera assemblea Card.cat complirà una dècada (2012-2022), que es diu aviat, i, la veritat, sense voler pecar d’orgullosos,  estam ben contents de la feina feta i voldríem que la revista continuàs per molts anys (de fet, és ben necessària a qualsevol localitat perquè els ciutadans puguin expressar-se lliurement més enllà dels canals oficials). Però hi ha una cosa que ens preocupa perquè aquest projecte continuï envant: la renovació.

Ja fa algunes assemblees que feim palès aquesta  preocupació: no sorgeixen quasi veus noves (som si fa no fa els mateixos autors que vam començar fa deu anys, amb algunes excepcions). Per això des de la revista (i també ho direm a l’assemblea) fem una crida a la gent jove del poble perquè participi d’aquest projecte.

Entenem que els més joves de tots encara tenguin altres inquietuds més d’esbarjo, però d’altres (dels 25 a als 40 anys, per exemple) segur que també ja tenen altres interessos i tenen moltes coses què dir. Ho han demostrat, `per no anar més enfora, en el món de la política, on a poc a poc s’hi han anat ficant. Ara, idò, els toca moure fitxa en l’àmbit cultural i apostar per la revista si no volen que aquest bonic projecte amb els anys acabi morint.

I quan deim participar de la revista no ens referim només a fer-ho com a autors (que també, i, de fet, podria ser una primera passa) sinó que fins  i tot fer-se’n càrrec; en el sentit de muntar una Junta Directiva i presidir la revista donant-li un aire més modern i jove. Nosaltres, encantats, ens faríem a un costat.

Potser des de fora pugui parèixer que és la “nostra revista”, però res més lluny de la realitat. Card.cat ha de ser del poble i entenem que si hi ha un grup de joves interessats en el projecte vulguin dirigir-lo ells i fer-lo a la seva manera, només faltaria. Nosaltres els oferim una estructura de revista ja feta, amb més de mil seguidors a Facebook i una mitjana de més de 400 visites diàries (que creim no és cosa de no res); i a partir d’aquí ells podran fer  i desfer a la seva manera. Una altra possiblitat és començar de zero i iniciar una revista de bell nou. Potser sigui desaprofitar una estructura ja feta i rica, però també és una opció que pot funcionar.

Sigui d’una manera o de l’altra (paricipant d’autors, agafant les regnes de la revista o creant-ne una de nova) record aquí unes paraules molt interessants que van dir un grup de joves (ara no record si eren de Granots i Sopes, de Giralluna o ambdues coses) durant la presentació del documental de Club Card: “Quina enveja que ens feis, tant de bo tenguéssim tantes inquietuds els joves d’ara com vosaltres en aquell temps, ens agradaria demostrar que som més que esbarjo i festa, i també poder fer coses d’aquestes”. Unes paraules que haurien de dur a la reflexió als joves que de veres tenen inquietuds amagades (i segur que n’hi ha) per apalagar-se  i fer alguna cosa en aquest sentit. Aprofitant, idò, aquesta onada que vam detectar aquest dia, des de Card.cat esetenem la mà a aquests joves per introduir-los en aquest projecte i ,com dèiem, preparar-ne el canvi generacional (o fer-ho ja si algú s’hi veu en ganes!). Perquè no cal posar-se pessimista, però el 80 per cent dels participants de la nostra revista tenen més de 70 anys i no escriuran eternament (tant de bo!), i d’altres a pesar de ser un poc  més joves ja comencen a notar aquests deu anys de càrrega (i vicis adquirits) a l’esquena. Així les coses, sí, potser  a empentes i rodolons  aquest projecte encara pugui sobreviure deu anys més, però no molt més. D’aquí aquest crit d’auxili als més joves. Sinó estem condemnats a desparèixer…  I qui sap, potser en aquest món digital tan individualista en què tothom diu la seva per les xarxes socials i au tan contents, ja no faci falta una revista col·lectiva com la nostra.

Només el temps ens ho dirà…

Un pensament a “Crida als joves

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.