Món: fins al darrer alè

No voldria que es creassin malentesos, per tant diré que el títol es refereix al món de la botànica. A vegades passa que pareix que l’arbre és mort i mos dona una sorpresa,com aquest brot de figuera sembrat dins un cossiol un mes de febrer i va esperar a treure al mes de novembre…no havia buidat el cossiol perquè no era temps de fer una altre intent,i sorpresa:va treure en un darrer alè.

A la següent imatge es veu la soca d’un garrover coronat per arreglar un desbrancament, ja el donava per mort, però ja passat el temps de treure vaig veure aquest ull tendre que s’obria pas travessant una closca vella,fenomen que sempre m’ha cridat l’atenció de com un ull tendre forada,incloent l’asfalt.

Tampoc som jo massa d’esperar, però he aprés a donar-los temps fins al darrer alè possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.