Demà, 27 de març, a les dues de la matinada haurem d’avançar una hora els rellotges i passaran a ser les tres. És el canvi d’hora d’estiu que es fa, teòricament, per ajustar la jornada laboral a les hores de llum i per estalviar energia.
Amb aquest canvi, el sol, que sortia devers les set manco un quart , sortirà una hora més tard. A l’horabaixa el sol, que es ponia, devers les set i uns minuts, desapareixerà per l’horitzó passades les vuit.
L’horari d’estiu ens duu dies llargs a la tarda i diuen que això és bo per al lleure, l’hostaleria i el turisme, però suposa, també, un trasbals pel nostre rellotge circadià o ritme circadiari, lligat al ritme de llum i foscor.
Cada vegada que hi ha un canvi d’horari es plantegen una sèrie de qüestions:
- Aquest canvi servei de veritat per estalviar energia?
- Quines conseqüències té per al nostre cos aquest canvi?
- Quin horari preferim, el d’estiu o el d’hivern?
- Enguany serà el darrer any de canvi d’horari?
- Per què no anam sincronitzats amb l’hora que ens tocaria per la nostra posició geogràfica (segons el meridià) ?
Demà mirarem de contestar aquestes preguntes.