Mots perduts: llecor

Era mot molt utilitzat en el món agricola. “Tenir llecor”, “terra llecorada” era sinònim de terra viva, curada amb fems, amb materia orgànica.

La terra llecorada, amb bona llecor, era indispensable per a fer fruites i hortalisses d’estiu: pèbres, tomàtigues, melons…

El DCVB mostra:

LLECORf.
|| 1. Suc vital, substanciós, sia de les plantes, sia de la terra de conreu, sia dels animals (Mall.); cast. savia, jugo. Si el cel pluja no envia | no aprofita la llecor, Guiraud Poes. 54. Ses plomes tenen poca llecor, Roq. 6.
|| 2. Sediment fi que depositen les aigües en repòs; part més densa en suspensió dins un líquid. Y mescla sa llecor amb ses aygos netes, Ignor. 4.
Intens.: 
llecoreta, llecorassa, llecorota.
Fon.: 
ʎəkó (bal.).
Etim.: 
del llatí liquōre, ‘licor, suc’.

Aportació de Bel Alemany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.