-Amb aquest sol pots veure el llabreig d’un vidre ben llunya!.

Fa anys hi havia la creença que el llambreig intermitent i constant dels CDs penjats d’un arbre fruiter espantava els ocells. Resultava curiosa la imatge. Els CDs han perdut utilitat i la moda s’esfumà.

El mot, si mes no en el nostre entorn, s’usa poc, es susbtitueix per “lluentor”, “reflex”… i és un mot bell i precís, un mot de poeta.

El DCVB mostra:

LLAMBREIGm.
Acció de llambrejar; reflex; cast. reflejo, centelleo.Y el misteriós falçó… feya a la vista llambreigs de mitja lluna, Costa Trad. 172. Es el llambreig puríssim del mar, Salvà Poes. 130.
Fon.: ʎəmbɾέʧ (or.); ʎəmbɾə́ʧ (mall.).

 

LLAMBREJARv. intr.
Brillar intensament; emetre raigs de llum per reflexió; cast. brillar, relucir. «La vostra cara llambreja; | jo no sé què us hi posau; | feis estar en pecat mortal | es fadrí que vos festeja» (cançó pop. Mall.). Los ferros de llansa, ferits d’es sol, llambretjavan, Aguiló Poes. 237. Per allí dalt tot llambrejava, Colom Nerto 146. Especialment: a) Emetre una llum fosforescent les aigües, produïda pel plàncton.
Fon.: ʎəmbɾəʒá (eiv.); ʎəmbɾəʤá (mall., men.).
Etim.: de la mateixa arrel que llambregar, amb diferent sufix.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google