Aquests dies torna la vella tradició de l’exhibició de les imatges de la Mare de Déu Morta, acompanyada de bellveures, alfabagueres o coleus segons cada església. Divendres 12, a Manacor, es va presentar la restauració de la talla que es conservava al Convent manacorí.
L’acte va comptar amb la presència de Kika Coll, directora de Patrimoni del Consell Insular, el rector Antoni Amorós, la regidora Carme Gomila i un grup de voluntaris que han estat al darrere d’aquesta iniciativa. Una restauració que fou aprovada per la Comissió Mixta del Consell i Bisbat el 2020, en el qual es va iniciar un estudi preliminar; i es va concloure la restauració pròpiament dita l’any següent.
Les explicacions tècniques foren a càrrec d’Antònia Reig, responsable de la restauració i l’historiador de l’art Gabriel Carrió; ambdós participaren dels estudis inicials; conjuntament amb el laboratori Arte-Lab de Madrid i l’equip del Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca.
Reig va subratllar que des de la vessant material la imatge presentava un estat de conservació dolent causat per diferents factors.  Per una banda, els materials sofrien el procés d’envelliment natural, a més de factors ambientals i biològics; però el que més cridava l’atenció eren els factors provocats per la ma de l’home.
El suport de la imatge consisteix en la unió de diversos blocs de fusta a partir d’un bloc central més gran que s’ha vist alterat en algun moment de la seva història ( no es pot datar), però de tal manera que es van mutilar els volums que sobresortien més. També s’ha buidat en excés la part posterior fins el punt de necessitar una estructura interna feta amb llistons de fusta per assegurar l’estabilitat de la part superior i evitar possibles moviments. Per ocultar aquesta dràstica intervenció la imatge es presentava amb les vestidures pintades de blanc unificant així les parts policromades i les mutilades.
No es sap com era la imatge primitiva, no es compta amb documentació que pugui explicar tota aquesta transformació, però tot fa pensar que la imatge va patir un fort atac d’insectes xilòfags i es va decidir eliminar la fusta afectada, convertint després l’escultura en una imatge per a ser vestida.
Aquesta intervenció del 2021 s’ha centrat en recuperar la imatge original, respectant en tot moment les dràstiques mutilacions del suport; i s’optà així per una intervenció arqueològica.
L’escultura té prou qualitat artística com per aconseguir, amb la restauració, retornar-li la dignitat que es mereix. S’ha recuperat la seva policromia, retirant la coberta de pintura blanca que l’ocultava; visualitzant així les amputacions que ha sofert; tot plegat aporta una informació clau per entendre el que podia ser la seva forma primitiva. Antònia Reig va explicar que el moment de la restauració és un moment clau per a conèixer detalls importants de l’obra que aporten dades al seu marc historicoartístic, formal i material.
Gabriel Carrió va comentar que aquesta imatge va arribar a Mallorca el 1935 procedent d’un convent dominic de Barcelona; no se sap el perquè ni en quines condicions. Si inicialment es podia apuntar com una talla del XIX, ara es pot considerar també el XVIII, no descarta el poder trobar informació que ajudin a ubicar l’obra. Va destacar sobretot els ulls, que no estan completament tancats, així com la posició de les mans, que no és l’habitual en aquestes marededéus mallorquines. La talla, en tot cas, és de gran bellesa i les vestidures han recuperat els seus colors originals.
Cal dir que el muntatge de l’església de Sant Vicenç és extremadament senzill; un vel que baixa des del cor deixa entreveure el cos de la marededéu des de fora del temple, i solament la seva corona i un encenser col·locat al costat acompanyen la talla.
Kika Coll va subratllar que aquest és un treball d’equip; car és absolutament impossible fer aquests tipus d’intervencions sense una coordinació; va donar les gràcies a tots els implicats; el rector Amorós va agrair també el suport per tot l’equip de voluntaris que han tingut cura del projecte, així com al Consell, que torna dona ànima a un patrimoni molt estimat per diferents generacions de mallorquins.
Fotos i informació: Bàrbara Duran Bordoy