Parlar del mes de setembre és parlar de la tornada a l’escola en els nostres pobles i
atrevessar el llindar dels seus portals és interactuar enmig de tres punts: present, futur però també passat.
Va molt bé a dins cada àmbit saber quina ha estat la seva trajectòria en el decurs del temps, i endinsar-nos-hi ens fa participar a cada un de nosaltres del bagatge històric que ha anat marcant el camí com a societat i com a poble.

L’òptica de la història la podem mirar a través de molts de prismàtics i veure que allò
que ja ens pareix enfora i llunyà a través de l’objectiu esdevé una cosa tan propera com
familiar que, al cap i a la fí, fa part de cada un de nosaltres tan col·lectivament com
individual. Tots i cadascun de nosaltres, vulguem o no som part del mateix engranatge.

On varen ser les primeras escoles? des de quan? I qui van ser els primers mestres?
HI va haver qualque carrioner?. Ara que es tornen obrir les portes de l’escola… ens endinsam dins la seva història? som-hi!.. però primer convé que ens situem.

Quan els primers grans propietaris de les grans possessions estableixen els seus
terrenys perquè els jornalers puguin adquirir un terreny per a fer-s’hi caseva, entre el Puig de ses Talaies i el de Son Tovell es comencen a construïr les primeres cases: Ca
n’Apol·lònia, Cas Confit, Can Capirró, s’Escaleta, Cas Calistro, Can Font, Ca na Nina
etc… La “vivor” d’alguns dels veïnats, ja hi projecta una visió de futur en aquell encontorn de cases que es van construint. És el cas de Joan Lliteras Llull, de malnom “Meler” que prop del torrent “de sa branca” hi construeix un petit cafè que més endavant converteix en botiga, i quan la cosa va bé, cedeix un terreny veinat per a construir un petit oratori. Estam parlant entorn de 1872. El 10 de desembre de 1876 s’acorda posar una comunicació perquè passi l’arquitecte provincial “para levantar el plano de la nueva aldea llamada San Miguel” i el 17 de desembre del mateix any es donen normes perquè es faci el nou empadronament i es marquin els noms dels primers carrers que van ser els següents: “Calle de la Iglesia” ( actual carrer Major) “calle San Miguel” ( carreró de c’as Patró, hem de pensar que l’actual església, rectoria i convent encara no s’havien construit) “calle Mayor” ( l’actual carrer de la Mar, de can Biel des Mosso a Can Capirró) més o manco. Aquest va ser el primer tram del poble que anava naixent.

I una vegada situats anem a veure on foren aquestes primeres escoles dins aquest
eix cronològic:
1. A partir de 1891 sembla que era el vicari del poble Cosme Vidal Carreras, nascut
a Santa Margalida destinat a Son Carrió el 30 d’abril de 1890 que s’encarregà de fer
de mestre. La casa coneguda com a “s’Escaleta”, actual carrer major núm.1 d’ençà de
l’arribada del primer vicari el 1872 havia estat llogada per vicaría, i és de suposar
que seria aquí mateix on s’hi faria els primers ensenyaments per a nins. Aquesta
casa sembla que era propietat d’Antoni Font Febrer.
2. L’arribada de les monges franciscanes el 12 de febrer de 1899 suposaria una
gran ajuda amb l’assistència als malats i la “costura” a les nines del poble. Una
vegada varen haver acaba la funció de la rebuda de les monges, acompanyaren les
religioses a la casa que s’havia previst que habitarien fins a la construcció del nou convent, propietat de Miquel Mascaró Munar (molt possiblement actual delegació). El 20 de febrer del mateix any s’obriren l’escola primària de nines i l’escola dominical
per les joves del camp.
Nota: Miquel Mascaró Munar, va néixer a Manacor el 1832 i es va casar amb
Catalina Matamales Riera. Tendríen quatre fills que tenguem identificats: Joan (padri
d’en Miquel de Can Coll); Sebastià (padri de Sebastià “Jaques” e.p.d); i Miquel (
padri de Miquel i Antonia “Estallenca”, Antònia i Aina “Puça” i Joan “Vicento”.

3. El 19 d’abril de 1917. La Junta Local d’Ensenyança Primària amb l’assistència de
l’Inspector Provincial Joan Capó Valls de Padrines pren l’acord de “solicitar la creación de una escuela pública de niños y otra de niñas en el sufragáneo de San Miguel”.
En aquests moments amb la divisió de nins i nines s’acorda llogar per 110 pts. la
propietat de Guillem Font Febrer (fill d’Antoni Font Febrer; seria el padri de na Bel
“Boqueta”) i s’hi instal·là l’escola de nines, però sembla que l’espai no era suficient i es lloga a Jaume Mesquida Riera, la part superior de la casa de veinat (actual Farmàcia). Per altra banda a Gabriela Estrany Brunet “Cadernera”(tia de l’amo En Jaume “Fila”) s’acordà llogar-li el sòtil per a l’escola de nins per 30 pts. anuals. Aquesta casa actualment és de Jaume Sureda Felipe “Blai”.

A principis de 1929 s’havia urbanitzat el que avui coneixem per el carrer Estació.
Aquest mateix any es compra a Joan Massanet Caldentey “Managot” un solar per 17.028’93 pts per a la construcció de l’actual escola de Sant Miquel de Son Carrió. Es construeixen dues unitats una per a nins i l’altre per a nines. El mes d’agost de 1932 hi
comencen les obres baix les directrius de l’arquitecte Guillem Forteza.

Cal tenir en consideració la creació de les escoles rurals. Al terme de Sant Llorenç
fins als anys cinquanta no hi va haver cap escola d’aquestes característiques. Als
encontorns de Son Carrió hi va haver la de Son Berga.

Ja a finals dels anys vuitanta, en concret, el 1986 l’ajuntament acorda l’aquisició de
nous terrenys per a la construcció d’educació infantil, i l’actual escola situada al carrer
Alegria s’innaugurà el 6 de novembre de 1990. d’aquesta manera els infants de pàrvuls i preescolar durant una sèria d’anys havien passat per Ca ses monges, ca na Sevilla, Can Carrió etc..

Amb aquests més de cent anys compresos d’ençà de 1891 que Mn. Cosme Vidal
començà els primers ensenyaments fins als nostres dies, on el llegir i escriure s’imparteix amb nous aires, són moltes les persones que s’han dedicat al’ensenyament. Però anem al començament. En aquells inicis hi hagué algún carrioner que ensenyàs?Idò sembla que sí! Anem a identificar-los:

1. Joan Mas Sureda “des Molinet”. Curs 1910-1911. Fill de Antoni Mas Servera i Antònia Sureda Galmés. Estudià alguns anys en el Seminari on no finalitzà el
estudis. Més envant es va casar amb Catalina Umbert Riera “Llulla” emigraren a Bons Aires, però amb la malaltia de la seva dona tornaren a Mallorca.

2. Mateu Durán Sureda “Fita”? Curs 1911-1916 i 1919 Nascut a Sant Llorenç i
casat amb Catalina Parera Salas. Sabem que el 10 d’octubre de 1912 es va
concedir una subvenció de 25 pts mensuals “en concepto del permiso
concedido por la Corporación de abrir una escula por la noche”. Sembla que
Mateu Durán Sureda seria el pare del xeremier l’amo Antoni Duràn
Parera “Fita”, padrí dels “mureros”.

3. Rafel Febrer Ferrer “ Meco”. Nascut el 1888 i fill de Rafel Febrer Puigròs i
Catalina Ferrer Bauzà, naturals de Sant Llorenç. Es va casar amb Pràxedes
Artigues Sansó “Xima”. Era el padrí d’en Rafel “Meco”.

4. Miquel Puigròs Sansaloni “ de Son Violí”. Curs 1917-1919. Fill de Guillem
Puigròs Riera “Jaques” i Margalida Sansaloni Femenies “de Son Violí”. Fou
prevere i morí ja retirat a Son Carrió el 21 d’agost de 1972. Una germana de
son pare Sor Maria Concòrdia Puigròs Riera fóu una de les tres primeres
monges que vingueren a Son Carrió

5. Joan Sard Artigues “Ferrer”. malnom que obtingué per la seva professió.
Curs 1920. Es va casar amb Maria Mascaró Fullana. Era un germà del padrí
de na Maria “Corona” casada amb en Jaume “Meler”.

És de suposar que molt possiblement aquests carrioners eren dels pocs jornalers de
l’època que sabien llegir i escriure. Alguns per estudis al Seminari, d’altres per ser sacerdots i d’altres, no ho sabem. Però el cap i a la fi, és d’admirar l’esforç i l’eima que tingueren molts d’ells que molt possiblement ho feien a part del seu feixuc jornal. Amb aquests més de cent trenta anys, l’ensenyament esdevé en cada un de noltros part d’aquest bagatge per a les generacions futures, tant a pares com a docents. Això si, sembla que el “vent”, bufà d’altres bandes. Sort, ventura i que Déu ens do la maina!