Mots perduts: moro / fer es moro

De les setze accepcions que mostra el diccionari, algunes d’elles ben tendencioses i no gaire amables, es vol enfocar la que fa dotze, referida al moro de la cuina.

Quan les cuines de llenya eren el centre neuràlgic de la casa -certament la cuina, ara moderna, encara ho és centre neuràlgic-.

El mot té, per a nosaltres, un valor afegit, al fer referèncoia a un passatge de “Flor de card” de Mn. Galmés.

El DCVB, entre altres mostra;:

1. MOROMORA m. i f.
|| 1. Nadiu de l’Africa septentrional, de sang àrab o bereber; per ext., Mahometà; cast. moro. Volíem entrar el Regne de València per fer mal als moros, Jaume I, Cròn. 25. Del loch de Sardia terra de moros del regne de Benamarí, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 214). Com van les mores | que són çabies | en semblants dies | tal se pintava, Spill 2556. Los moros no mengen carn salada, Robert Coch 15 v.oMoros de Déu: mahometans morts i salvats en el paradís de Mahoma. En altre loch del dit Alcorà, hon és descrit paradís, és contengut que aquí haurà… mullers, tapits de seda e moltes poncelles ab les quals los moros de Déu jauran, Metge Somni i. Moro de rei: soldat de l’exèrcit marroquí. Moro de pau: moro sotmès voluntàriament al poder colonitzador; fig., persona pacífica, que no es vol ficar en baralles. Obra de moros: nom que la gent vulgar i poc instruïda dóna als edificis i altres monuments antics, sien de l’època que sien.
|| 2. adj. Pertanyent o relatiu als moros; cast. moro. 
|| 3. m. Terra dels moros; nord d’Africa (en el llenguatge vulgar).
|| 4. adj. a) Mal cristià; qui no compleix els manaments de l’Església, sobretot el de santificar les festes.—b) No batejat (Empordà, Mall.). Es diu humorísticament dels nens quan encara no els han batejats.
|| 5. adj. (Animal) de color negre o molt fosc. Es diu especialment de les bèsties cavallines, bovines i de llana.
|| 6. m. Caragol gros i de color fosc (Gandia, Pego).
|| 7. m. Segador poc destre, que en l’escarada quedava enrera dels altres (Mall.).
|| 8. Varietat de mongeta de forma llarguera (Manacor).
|| 9. Varietat de blat que té l’aresta negra (val., mall.).
|| 10. Varietat de raïm de grans negres i lluents (Urgell, Segarra).
|| 11. Peix de l’espècie Mustela vulgaris (Torra Dicc.).
|| 12. Porció de paret situada en els baixos de la xemeneia o cuina de pagès, i que és ennegrida del fum de la llar (Dénia, Mallorca). Fer es moro: emblanquinar la dita porció de paret. Aquell dia havia fet es moro…, sense arribar, malgrat els afanys y el purisme de la vella, a ser blanc de tot, però quedant ab un coloret vermellós gens ofensiu, Galmés Flor 154.
|| 13. Moro del foc: capfoguer (cast. morillo);—fig., cara molt mascarada.
|| 14. Moro de foc: aparell pirotècnic consistent en una peça en forma de cap de moro, plena de carretilles, que, posada al cap d’amunt dels castells de focs artificials, engega les carretilles en totes direccions; cast. trueno gordo (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 15. Qualsevol de les figures «rei», «cavall» o «baleu», en el joc de cartes (Mall.).
|| 16. Fer moros: fer trampes, recisar d’allò que es ven o dóna a algú; es diu especialment de les trampes que es fan dins una mateixa família, donant incompleta la setmanada a la mare o a la dona, dient que ha costat més una cosa que s’ha comprat, etc. (Barc., Tarr., Empordà).
Loc.
—a) Fer el moro: fer d’espantall, especialment de les criatures.—b) Fer es moro: estar inactiu davant els atropells o injúries. Mos vendran sa camia de demunt si continuam sotjant y fent es moro, Ignor. 58.—c) Donar-se al moro: exasperar-se, manifestar desesperació.—d) Esser pres de moros: estar una cosa en poder de qui no la tornarà o no se la deixarà prendre.—e) Passar una vida de moros: passar vida molt amarga.—f) No matar moros: no esser gran cosa, no tenir res de notable.—g) Haver-hi moros a la costa: haver-hi perill o indicis d’una cosa imminent.—h) Veure moros a la costa: adonar-se del perill o creure que n’hi ha.

 

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.