Si algú du l’ofici a la sang des de sempre aquest és en Llorenç Ferrer. Encara recordo quan a l’institut (compartim quinta) de sobte a mitja classe de Filosofia t’amollava un redoble amb dos sols dits des de la taula de darrere donant-te un espant de mil dimonis que te feia davallar de la República de Plató en un no-res. No és estrany, idò, que acabai acabant dedicant la vida a la música i més concretament al ritme de la bateria, instrument del qual n’és professor i, a més, toca en el grup felanitxer Do Natural.
Avui Card.cat s’atraca a la seva figura aprofitant que fa poc el seu grup ha tret un àlbum:
– Autodefinir-se com un grup de folk sona molt bé., però per als més inexperts en això de la música com jo no sé si convendria que explicassis què vol dir exactament.
Bé, la veritat és que avui en dia tot ha d’estar enquadrat dins un determinat estil, moda, grup social, etc… Nosaltres ens enquadrem dins el marc de la música folk ja que la nostra música agafa temes i motius de la musica folqlòrica de Mallorca, com per exemple la Jota de Muro o n’Enganxa. I al mateix temps n’utilitza instruments: les xeremies, el flabiol i tamborino o el guitarró.
– De ver, quan me vas dir que tenies un grup folk vaig pensar tot d’una en música clàssica mallorquina de tota la vida, a l’estil de Música Nostra o les jotes de la Plaça. Anava ben encaminat o més bé reinventau i modernitzau a la vostra manera aquesta música? Si és així, quin procés seguiu?
Més ben dit el segon: reinventam i modernitzam a la nostra manera. Sempre partim d’una proposta inicial d’algun membre del grup. Anem tocant i d’alguna manera improvitzant sobre aquest tema fins que trobem alguna idea que ens convenci. Després normalment passa que aquesta idea ens martiritza durant una temporada fins que finalment agafa la seva forma definitiva. A voltes en Lluís i na Cati duen alguna cançó original seva i la resta fem les nostres aportacions, llavonces el problema ver per posar nom a aquestes cançons.
– El grup es diu Do natural. És un nom a l’atzar o voleu donar algun missatge?
La veritat és que té diversos significats. Un d’ells, i tal volta l’original, és el que fa referència a una nota o més ben dit a una tonalitat. La majoria d’instruments que utilitzem estan afinats en do natural, excepte les xeremies que estan en do sostingut. Aleshores per poder tocar tots junts, les xeremies s’han d’afinar ½ to per davall…la qual cosa té la seva complicació. Un altre que ens ha esdevengut amb posterioritat és el que s’entendria com a qualitat natural. Per altra banda, aquells versats en la llengua anglesa ho podrien entendre com “ do natural”, que es traduiria com “fer de manera natural, sense artificis.” Si a algú se n’hi acut algun més, que ho faci saber, s’accepten suggerències.
– I com va sorgir la idea de muntar el grup?
La idea va sorgir quan al 2007 a en Jaume Julià, flautista del grup, li varen proposar desde l’Ajuntament de Felanitx fer una sonada juntament amb el Miquel Fiol, xeremier, per la nit de l’Art de Felanitx. En Jaume, però, va pensar que a la nit de l’art convenia fer alguna cosa una mica més moderna, i ens va contactar a tota la resta. A partir d’aquí i vista la bona acollida que va tenir, cada any toquem en aquesta data tan assenyalada per als felanitxers, com és l’inici de les festes de Sant Agustí.
– Qui en sou exactament els components i quins instruments tocau cada un?
Som:
Jaume Julià: flabiol, flautes diverses i tamborino
Miquel Fiol: xeremies
Catalina Obrador i Apol·lònia Albons: tarotes
Xisco Coll: flabiol, tamborino i percussions diverses
Lluis Vaquer: guitarró i bouzouki
Ginés Valverde: contrabaix
Llorenç Ferrer: bateria i percussions
– Veig que ets l’únic llorencí. Com t’han acollit tants de felanitxers plegats?
No ho sé… Suposo que no varen tenir més remei, la resta de percussionistes devien estar ocupats aquell dia.
– Quina meta us heu posat?
Mostrar la nostra música fora de les nostres fronteres, és a dir, fora de Mallorca (perquè de Felanitx ja hem aconseguit sortir), com més enfora millor!!
– He investigat que com a banda existiu des del 2007. Per què heu tardat tant de temps (2021) a treure un àlbum?
Perquè som molt mals de decidir. Al grup som molts, cadascun amb la seva feina, ocupacions, preocupacions, etc…i posar-nos d’acord per assajar, gravar, etc, ens suposa una feina titànica (a no ser que sigui per anar a sopar). A part d’això la pandèmia ens va agafar a mig camí i ho va aturar tot encara més.
– Ens expliques un poc què podem trobar en aquest disc vostre?
Podeu trobar música alegre, original i bona d’escoltar. No hem tingut la pretensió de fer un disc que l’hagis d’escoltar una vegada i una altra per entendre’l, encara que sí que hi ha detalls, harmonies i arranjaments que a la primera escolta poden resultar estranys, però que li donen el seu caràcter particular. Hi ha des de cançons populars repensades; temes propis que van des del funk fins al tango, passant per la bossa nova; així com arranjaments de temes com per exemple Nit de Llampecs, del grup Los Relámpagos, al qual va militar Miguel Ríos.
– Per què el títol de A Laudes? Què significa exactament?
A Laudes es una expressió que significa “arribar tard”, “arribar misses dites”. El nostre disc arriba tard (encara que no teníem hora donada) i d’aquí l’expressió “a laudes”
– Feis molts concerts en directe? Per quina zona i escenaris sobretot?
Feim tots els concerts que podem. La veritat és que ens movem per la zona de Felanitx, però enguany ja hem aconseguit sortir del terme i hem acabat tocant a Muro, al festival de “La Riba Folk”. També fa uns quants anys vàrem tocar a la fira nocturna de Sant Llorenç.
– Idò te veurem prest pel nostre municipi tocant?
En voler, per noltros no estareu. Ja vaig enviar la informació a l’Espai 36, però per ventura no va arribar. Hi hauré d’insitir. Però repeteixo, per noltros no estareu…i garantim una estona agradable de música fresca i desinhibida!!
Això és que no tens bo…