Fotos de la Missa solemne celebrada a l’Església de Son Carrió en honor a Sant Miquel i parlaments de la inauguració de la restauració del Retaule major

El dijous dia 29 de setembre, a les 19h, amb els llums de l’altar apagats de l’església de Son Carrió feien l’entrada el rector de la parròquia Mn.Jaume Mercant, el Vicari Episcopal de Patrimoni del Bisbat Mn. Francesc Vicens, (que presidí la missa) en representació del Bisbat de Mallorca i en qualitat de Vicari Episcopal de Patrimoni, i els vicaris Mn. Rafel Umbert, i Mn. Tomàs Mascaró, que concelebraren la missa en honor del Patró Sant Miquel. Poc a poc el retaule de l’església es va anar il·luminant i els assistents vam poder contemplar el restaurat retaule neoclàssic amb tot el seu esplendor.

El retaule consta de les estàtues de Sant Jaume, Sant Vicenç Ferrer, Sant Esteve, que abans de la restauració es creia que era Sant Llorenç i al mig, Sant Miquel, Patró del poble de Son Carrió i que dóna nom a l’església.

El Consell de Mallorca ha sufragat el cost de la restauració en la seva totalitat, 62.000 euros, la Consellera de Patrimoni, Cultura i Política Lingüística, Isabel Busquets i la Directora General de Patrimoni i Restauració del Bisbat de Mallorca, Francisca Coll, i altres companyes que han treballant amb la restauració del retaule assistiren a la missa i inuguració. També hi van ser presents els components de la Junta Directiva de l’Associació de Veinats de Son Carrió, que col·laboraren i lluitaren per la restauració del retaule.

Salutació del rector Mn. Jaume Mercant.

Acabada la missa, el rector Mn. Jaume Mercant va agrair a les persones que han lluitat per a la restauració del retaule, i el suport econòmic del Consell, ja que la parròquia només ha pagat la nova il·luminació del retaule amb llums Leeds.
“Agraesc sincerament, en nom de la comunitat parroquial, a tots els que han fet possible la restauració d’aquest majestuós retaule, com també als col·laboradors de la parròquia, en particular a Toni, el sagristà. Però, en especial, donam les mercès al Consell de Mallorca per haver finançat íntegrament el projecte; sense aquest sufragi, hagués estat impossible que la nostra modesta parròquia hagués pogut dur endavant dita restauració”.

Per part de l’Ajuntament, hi assistiren el Batle de Sant Llorenç, Pep Jaume, el Delegat de Son Carrió, Jaume Bassa i els regidors, Nofre Garcia, Maria Galmés, Antònia Bauzà i Dolors Sànchez.
El president de l’Associació de Veïnats, Nofre Garcia, va fer entrega d’un dibuix de l’Església de Son Carrió, de l’autor llorencí Pep Cortès “Mosca“ als membres del Bisbat i del Consell.

Parlament de la Directora del Taller de Restauració de la Diòcesi Antònia Reig.

Bon vespre a tots,
La relació del Taller de Restauració Diocesà amb el retaule de Sant Miquel que presideix aquesta església ve d’enrere. A l’any 2005 se va comanar al taller un pressupost per a la seva restauració. En aquell moment no va fructificar i hem hagut d’esperar 17 anys perquè se produís. Aquest fet ha estat possible gràcies a l’interès constant que han manifestat els carrioners per el seu patrimoni, a la implicació constant del Bisbat en matèries de conservació i a la bona entesa i recolzament tècnic i econòmic del Consell de Mallorca en la conservació del patrimoni religiós.

Amb aquesta empresa fou com a l’any 2019 se desenvoluparen els Estudis Preliminars centrats i destinats a la futura restauració d’aquest moble. Aquestes son imprescindibles per conèixer l’obra a fons i projectar una actuació més encertada. Tres anys després s’ha aprovat la intervenció restauradora, executant-se aquest mateix any 2022.

Ja sabem que el retaule ha patit lo seu, entre desmuntatges, trasllats, muntatges i transformacions. Aquests factors juntament amb esdeveniments històrics concrets i l’inevitable pas el temps no han fet més que incrementar el deteriorament d’aquest moble.

En la darrera restauració s’han identificat al manco dues intervencions, posteriors a la seva factura. La primera potser fos de 1914, quan el conjunt és traslladat a la parroquial de Son Carrió. La segona fou després dels greus atacs vers el patrimoni religiós, produïts en l’any 1936 en el context de la Guerra civil espanyola, on entre altres incidents, les escultures del retaule foren llançades a terra i malmenades.

Per tornar la dignitat a les imatges aquell mateix any varen haver de fer una intervenció molt invasiva i transformadora sense seguir, com és normal per ser l’època que era, els criteris actuals de restauració.

Els restauradors tenim l’ocasió d’experimentar sorpreses, quan podem accedir a llocs normalment inaccessibles i veure les obres d’art a distàncies curtes. Normalment ens posam les mans al cap quan descobrim tot el que no veiem des d’enfora. Però també ens podem topar amb interessants troballes com ha passat en aquesta ocasió.

Així ha estat amb dues inscripcions situades a en la part alta i posterior del retaule que donen llum sobre dues qüestions: la possible autoria del retaule i els qui s’encarregaren de la restauració de les imatges després dels esdeveniments de 1936.

Així la primera situada en l’arquitectura ens indica l’autor i diu: 1832 Ramon Estelrich me puso en el puesto en que me hallo y me hizo.

La segona la trobam situada a una de les cames del cavall de sant Jaume i diu:
Este caballo fue subido en este sitio dia 26 de noviembre del año 1936 año en que lo derribaron los comunistas. Escultor Juan Serra, Juan Montserat, Juan Oliver.

I és que el retaule que presideix aquesta església només ens parla des de la vessant artística si no que és representativa d’importants moments històrics claus d’aquesta parròquia d’aquest poble i de la nostra illa.

Dit això, ara me centraré en la darrera intervenció que ha estat magníficament executada per l’equip de restauradores dirigit per Maria del Mar Riera i integrat per Mercedes Tomé, Estrella López, Caterina Fiol, Elena Sáiz i Núria Palma.

Ja hem comentat que les imatges patiren destrosses dramàtiques i que la intervenció a les que se sotmeteren durant la guerra foren molt invasives. Per això, en la present restauració no s’han pogut recuperar les policromies primitives ja que en molt casos s’han perdut i en altres estan recobertes d’altres policromies: Però s’han fet algunes proves per esbrinar quina capa pictòrica tenien, i descobrint que estaven policromades amb rics estofats. S’han deixat algunes mostres en els personatges del cim i queden enregistrades fotogràficament totes les mostres de neteja en l’informe tècnic que acompanya aquesta intervenció.

Per tant aquestes imatges encara que no hagin recuperant els seu aspecte inicial si s’han vist sotmeses a una intervenció que millora notablement el seu aspecte, eliminant les patologies existents i recuperant la dignitat que mereixen.

En l’arquitectura s’inicià la restauració amb una retirada de pols i brutor dipositada tan per l’anvers com pel revers del retaule. Aquí és quan se va observar que la fusta tenia un fort atac de corc per a la qual cosa se va derivar la desinsectació del moble a una empresa especialitzada Tycma Balear, que realitzà una actuació que protegeix el moble durant un temps perllongat.

També se va decidir eliminar l’antiga il·luminació que es trobava obsoleta i presentava un perill per a la seguretat del moble i també s’encarrega a una empresa especialitzada Tecnologia Led Mallorca.

Pel que fa a les tasques enfocades en l’arquitectura cal destacar entre totes les laborioses fases de restauració les de neteja, reintegració de volums i reintegració pictòrica i que passaré a comentar breument.

Com podem observar la lluentor de l’or present en tot els moble s’ha potenciat moltíssim. Abans aquesta capa presentava a més una capa de brutícia, moltes taques fosques que molestaven visualment, produïdes per l’enfosquiment de les purpurines aplicades en la restauració de 1936. El que abans servia per ocultar els danys que s’havien produït pels esdeveniments d’aquell moment, ara se veia encara més per l’oxidació d’aquesta pintura.
Una vegada retirades aquests purpurines, s’han refet els volums i faltes de la fusta malmesa, recuperant les principals línies de l’arquitectura.

Les manques de pa d’or més visibles s’han reposat. Així per exemple, teníem la cúpula de l’ostensori amb l’or molt desgastat per mor de la pols combinada amb la humitat ambiental i que ara torna a lluir novament daurada.

També la fornícula on es troba la imatge de Sant Miquel deslluïa molt. Aquest espai ocupat antigament pel conjunt escultòric de la Pietat, tapava bona part de l’espai. Quan se va col·locar la imatge de sant titular varen quedar a la vista els espais abans ocults i que no estaven daurats. En aquesta darrera intervenció s’ha decidit daurar tot el que està a la vista i harmonitzar visualment el conjunt.

No me vull allargar més ja que podríem estar una bona estona explicant tot el que s’ha fet. Després si ho desitgen poden demanar qualsevol qüestió a les restauradores aquí presents i si algú te interès en saber més del procés se pot consultar en la documentació tècnica que se presenta a la parròquia, i de la que se conserva una còpia en el Consell de Mallorca i una altra en el Bisbat.

Ara només per acabar, desitjar que segueixin gaudint de les festes que se desenvolupin dins l’església amb aquest escenari renovat.

Molts d’anys a tots!!.
Antònia Reig.

Parlament del Vicari Episcopal de Patrimoni del Bisbat Mn. Francesc Vicens.

Sr. Rector i germans concelebrants, Sr. Batle, Sra. Vicepresidenta i consellera de cultura i patrimoni, Sra. Directora Insular de Patrimoni, Sr. Delegat, Estimats carrioners. Encara no fa el mig any que un servidor era a el balcó d’aquí devora explicant-vos la importància del patrimoni històric i cultural i de com Son Carrió, encara que sigui un poble jove, hi participava. I de quines eren les motivacions profundes per ser-ne conscients i estar-ne contents. No vos faré una altra vegada el pregó ni en serà la segona part. Però si que no vull passar l’oportunitat de que el sermó d’avui agafi forma entorn de la peça que beneïm i presentarem al final de la nostra celebració: el retaule major.

Vos he de ser sincer: me fa molta d’il·lusió ser avui capvespre aquí i de poder presidir aquesta festa. Poc se devia imaginar mestre Miquel Cupa quan muntava amb els seus homes aquest mateix retaule provinent de la parròquia de Manacor l’any 1916, que 106 anys més tard un renét seu diria missa en motiu de la seva restauració! Entre els papers de per ca nostra hi circula una fotografia de quan se va acabar el portal major: el vicari, mestre Cupa i un altre picapedrer, tots gojosos davant una església a mitjan fer, amb les voltes per arrancar i la llinda del portal major al seu lloc. Una carta que també conservam, però, no dona la sensació de que aquesta construcció fos tan tranquil·la. Mn. Alcover vol tranquil·litzar el meu repadrí dient-li que les coses s’han de fer bé i que per moure aquesta peça tan grossa necessitaven personal especialitzat i eines a posta que sols hi havia a la Seu. No sé com reaccionà mestre Cupa, però sabent lo curt que tenia el genió, no trob estrany les precaucions de Mn. Alcover.

El resultat, com demostra encara a dia d’avui la solidesa de la construcció va ser bo i tothom en quedà satisfet. Igualment ha passat amb el retaule. La feina la començàreu els fills del poble amb la neteja primera, però com amb la llinda del portal major, hi havia feines que només es podien fer amb personal i eines a posta. I crec que tots hem quedat ben satisfets de la feina aconseguida.

Aquest retaule ha esdevingut un símbol del poble, com la façana del mateix temple. Un element amb peces provinents de molt divers origen: l’arquitectura i St. Jaume de Manacor, St. Miquel de Llucmajor i St. Vicenç Ferrer i St. Esteva (que se transformà en un St. Llorenç, i ara torna ser un St. Esteva) de la parròquia ciutadana de St. Jaume.

Son Carrió també s’ha configurat de gent provinent de molts diferents orígens: dels pobles de l’entorn però també de gent provinent de fora Mallorca ja sigui la península o països més llunyans. I tots heu configurat un conjunt harmònic que ja no s’entén un sense l’altre. Aquest és també el fonament d’una bona comunitat cristiana: persones molt diferents que mos sabem part d’una mateixa comunitat, fills d’un mateix Pare, que mos convoca setmanalment per tornar a fer present el moment més essencial de la nostra història: un Déu que es desviu per tots i cadascun de nosaltres.

Els carrioners teniu un Sant Patró que no va ser un home de carn i os, teniu un arcàngel. Àngel, com ja sabeu, en grec significa missatger. I no un missatger d’infortunis, sinó de felicitat. Aquest retaule és també un missatger de la bellesa de Déu, ens recorda aquest Déu que ens uneix i ens fa comunitat. No és cosa del passat. Crist no morí fa dos mil anys per ser un passatge més de la història. Crist morí per cada un de nosaltres, de tots els qui som aquí. Per aquest motiu havíem de restaurar el retaule.

És ver que és un bé patrimonial i un atractiu turístic, cert; també és cert que havia patit molt: corc, vellura, fins i tot el podem comptar com a una víctima més de la guerra. Però més important que tot això és que és l’herència i el testimoni de la fe dels carrioners. Els nostres temples han de reflectir la bellesa de Déu i de la nostra fe.

La nostra fe no és una fe amb corcs, pols i que s’esbuca. La nostra fe ha de ser sòlida, perdurable, amb problemes i dubtes, és ver, però sense perdre lo que sempre ha estat. Lo millor que podem haver fet amb el retaule no és restaurar-lo per a que torni brillar com fa dos-cents anys. Sinó que lo millor que hem fet és restaurar-lo per recordar-mos als creients i mostrar als no creients que Jesús, enlairat en la creu, segueix atraient tothom cap a Ell, que el trobarem damunt la taula de l’Eucaristia que està als seus peus, i que tots nosaltres, com St. Miquel n’hem de ser missatgers.
Així sia.
Mn. Francesc Vicens, vicari Episcopal de Patrimoni del Bisbat

Salutació de Isabel Busquets (vicepresidenta del Consell de Mallorca i Consellera de Patrimoni).
La consellera, entre altres paraules de felicitació, va dir, que era motiu de satisfecció des del Consell haver pogut col·laborar amb la restauració del retaule de Son Carrió i va felicitar a l’equip que ha duit a terme la restauració, felicitació que va fer extensiva a l’Associació de Veinats i al poble de Son Carrió per la seva lluita en defensa de la restauració del Retaule de l’Església de Son Carrió.

Salutació inauguració del Retaule de Margalida Blanquer, secretaria de L’Associació de Veinats de Son Carrió.

Autoritats, senyores i senyors, en nom de l’Associació de Veinats vos donam la benvinguda. Inaguram la restauració del retaula de l’altar major. Una tasca que ha estat possible gràcies al suport de la Comissió Mixta de Patrimoni integrada pel Bisbat i pel Consell.

Des de l’Asssociació, el 2018, quan netejarem el retaule, varem plantejar la necessitat de dur endavant aquesta intervenció, com ja haviem avisat en Joan Vicento, o en Toni Mossegat,entre d’altres veinats. I aquesta petició ha donat els seus fruïts. Ha estat un camí on hi hem trobat bones intencions i voluntat de conservar el patrimoni que hem heredat i que custodiam.

Estic segura que les carrioneres i carrioners que avui som aquí, podem contar una història familiar: la del padrins o repadrins que els dies de festa traginaven cantons i ajudaven a construir l’església. De franc. La de les padrines o repradrines, que se llevaren el pa de la boca, literalment, i amb la molla del pa blanc, netejaven el retaule que havia arribat des de Manacor, per fer lluent el pa d’or que el recobreix.

Mirau-lo. Avui torna a lluir amb toda la seva esplendor.
Han estat mesos d’intesa dedicació, de feina acurada, de treball d’un equip de dones, amb les resturadores Antònia Reig i Mar Riera, al capdevant. Moltes gràcies a totes les que vos heu enfilat i heu duit a terme la tasca.

Una tasca, que volem agrair, tant al Bisbat com al Consell de Mallorca perfer-ho possible.

I com a mostra d’agraïment, feim un preset que lliurarà el president de l’Associació, Nofre Garcia Prohens. A Monseñor Francesc Vicens Gomila, Vicari Episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural del Bisbat de Mallorca. I a la senyora Bel Busquets, vicepresidenta primera del Consell de Mallorca i consellera executiva de Cultura, Patrimoni, i Política Lingüística. Un dibuix de l’església fet per Josep Cortés.

Margalida Blanquer, secretaria Associació de Veinats de Son Carrió.

2 pensaments a “Fotos de la Missa solemne celebrada a l’Església de Son Carrió en honor a Sant Miquel i parlaments de la inauguració de la restauració del Retaule major


  1. Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/43/d867756014/htdocs/clickandbuilds/cardPuntCat/wp-content/plugins/gd-star-rating/code/blg/frontend.php on line 574

    Moltíssimes gràcies, Magdalena, per aquest reportatge tan complet!

    VN:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

  2. Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/43/d867756014/htdocs/clickandbuilds/cardPuntCat/wp-content/plugins/gd-star-rating/code/blg/frontend.php on line 574

    Gràcies a vosté pel seu treball a favor de l’església de Son Carrió i la resta de parròquies que estan al seu càrrec. Salutacions cordials…Magdalena

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.