“Uns minuts més d’aquella intensitat de pluja a la zona de sa Begura i el resultat hagués estat molt diferent”

Conec, supòs que com tothom, en Miquel Salamanca del temps d’IB3, però la primera vegada que em vaig fixar en ell, més enllà de com a metereòleg de la televisió, va ser un pic que va publicar un twit criticant que a Sant Llorenç aparcàssim el cotxe al torrent per anar a veure el futbol. Això, com podeu suposar, fou abans de la famosa torrentada de fa uns anys, i jo mateix el vaig trobar un exagerat. Passat el temps, malauradament, li vaig haver de donar tota la raó i ara, per casualitat, he sabut que és un gran interessat en incidents metereològics com el que ens va afectar com a poble  i s’ha prestat a donar la seva opinió sobre la nostra situació, de nou en boca de tothom pel petit esglai que vam tenir l’altre vespre, a punt de tornar vessar el torrent mentre sonava la sirena d’alarma.

 

1.  D’on ve la teva afició per la meteorologia?
De petit ja tenia molta curiositat pel temps en general i a ca nostra se’n parlava molt. Dels meus pares, i de la meva padrina en particular, vaig apendre noms de niguls, dites i senyes de ploure. Me fascinava la idea de poder saber quin temps faria l’endemà, però també observar els fenòmens meteorològics: tempestes, nevades o temporals. Mon pare me regalà un pluviòmetre i per jo va ser una revolució. Quan vaig ser més gran vaig decidir que havia d’estudiar una cosa relacionada amb això.
2. I exactament com ho feis per preveure el temps què farà? Quin sistema se sol emprar?
Primer de tot hi ha una feina de recopilació de dades meteorològiques, per poder preveure el temps futur s’ha de tenir molt clar el del present. Per això és important consultar les estacions meteorològiques i altres eines imprescindibles com el radar i, sobretot, les imatges i productes dels satèl·lits. Després es consulta el model de previsió, que en realitat solen ser diversos i a escales diferents, per a comprovar quina és l’evolució del temps prevista i com afectarà a les Balears. Aquí hi ha un poc la primera clau, en la manera que cadascú té d’interpretar el model. Finalment hi ha la darrera passa, comunicar la previsió en pantalla. Aquesta també és una passa delicada perquè encara que la previsió sigui correcta si l’explicació és dolenta o no queda clara la feina és incompleta.

Miquel Salamanca al plató de televisió.

3. Un dia abans de la torrentada de Sant Llorenç intuíeu res de dolent?
I tant que sí. Hi ha uns pocs episodis a l’any en què el risc és evident. Són situacions d’un potencial enorme però d’una gran incertesa, que poden provocar un desastre encara que molt sovint no acaba passant res. Aquell era un dia així, la previsió era de pluja intensa i es va fer molt de seguiment. Però era impossible saber què passaria i, en cas de passar res, on succeiria exactament. De fet això no ha canviat avui dia, és impossible preveure el lloc i l’hora exactes d’un cas així. Perquè en la gènesi d’una revinguda el meteorològic és el factor principal però es tracta d’un fet hidrològic en el qual també hi entren en joc tota una sèrie d’elements geològics i geomorfològics com ara la naturalesa del terreny o la forma de la xarxa dels torrents. La mateixa ploguda té efectes diferents segons on caigui.
4. I quan vàreu ser conscients de la gravetat de la situació?
En parlar amb en Mateu Rigo, l’observador que col.labora també amb la vostra revista. Les dades de la seva estació deixaven clar que no era una ploguda qualsevol i quan vaig parlar amb ell vaig entendre que allò era realment una desgràcia. Després ja arribaren vídeos i una informació molt confusa fins que, amb les hores, tots descobrírem la magnitud de la torrentada.
5. Ja a posteriori què creus que va fallar perquè la tragèdia no fos tan grossa?
És un tema molt delicat que no té resposta. Almanco no la té senzilla. Malauradament ni la ciència ni la tecnologia poden preveure torrentades a curt termini. Per contra sabem cert que són inevitables a la llarga, perquè són una part intrínseca del nostre clima que no podem evitar, com tampoc les sequeres o les calorades. Això és una mala combinació que només pot ser resolta amb sentit comú: evitar exposar vides i béns a la vora dels torrents. Un desastre natural és una cadena de fets, no la conseqüència d’un únic factor. A Sant Llorenç n’hi conflueixen molts i per desgràcia no és l’única banda de Mallorca amb un risc elevat. N’hi ha d’altres de molt pitjors i tan sols és qüestió de temps que les zones inundables s’acabin per inundar.

Com podem veure en Miquel a part d’un aficionat al temps, també ho és a l’aventura.

6. Els llorencins estam cansats de sentir grapats de propostes: que si fer net els torrents, que si desviar-lo, que si sensors que avisin, que si refer els ponts… Tu com ho veus?
Seria senzill atacar el problema si tingués una causa única, per això hi ha tanta diversitat de propostes de solució. Això és freqüent després d’un cas així i, efectivament, cansa o fins i tot embulla els residents. També és important destriar el gra de la palla, escoltar les propostes dels experts i fugir dels tòpics, sobretot si no tenen fonament o no provenen d’una font seriosa i preparada.
7. La darrera que he sentida per premsa és que “volen frenar la velocitat de l’aigua en cas de fortes precipitacions a través d’una gestió ambiental i integral”? Què vol dir exactament una “gestió ambiental i integral”? Bastarà te pareix?
 Aquesta realment seria una solució ideal. Són actuacions encaminades a gestionar la conca sencera del torrent i no només actuar en una part o un punt concret. Moltes intervencions locals, com una canalització o una desviació poden resoldre puntualment un problema però no acaben amb ell i el solen traslladar després aigües avall, on abans no existia. Altes vegades no resolen res, al contrari, donen una falsa sensació de seguretat. En canvi, gestionar tota la conca és una manera de controlar el sistema i preveure la seva resposta en un cas extrem. La idea és que l’aigua circuli més lenta, augmenti la infiltració i que la xarxa d’afluents no descarregui al mateix temps. Així el llit principal té temps de treure l’aigua i l’escorrentia no es concentra tota de cop. Als Estats Units es fa amb èxit de fa anys però és molt important entendre que no evita les torrentades sinó que minimitza els efectes més negatius. Val a dir que la xarxa d’albellons, parats, canals de drenatge i marges que construiren els nostres padrins no és més que això, gestionar una conca sencera. Funcionava molt bé però ho vàrem abandonar al temps que construírem i fèrem carreteres on no tocava. Ara la solució és molt costosa, segurament massa. Sincerament no crec que s’arribi a fer mai de manera íntegra.
8. I no creus que  tarden molt a fer actuacions profitoses? Ja duim quatre anys i per ara… poca cosa. 
Seria pretenciós per part meva opinar al respecte, la meva feina és la previsió del temps no la gestió del territori. Com a geògraf sí puc dir que si la solució fos senzilla ja estaria feta. No és fàcil liberalitzar, actuar en casos així. El primer que s’ha de tenir clar és quina casta de solució s’ha d’aplicar, si és que realment hi ha solució viable tant des del punt de vista natural, com l’econòmic i social. Tot plegat requereix temps i no seria acceptable una errada feta precisament per frissar.
9. Fa una setmana (el vespre del 6 d’octubre) vam estar a punt de repetir una torrentada. A quant vam estar te pareix? Hores, minuts?
El torrent va desbordar passat Son Carrió de fet, la veritat és que duguérem sort. A part de com plou és on cau aquesta pluja i la sort va ser que la ploguda forta no va caure a la capçalera del torrent sinó aigües avall. En qualsevol cas, uns minuts més d’aquella intensitat a la zona de sa Begura i el resultat hagués estat molt diferent. Però perquè una torrentada acabi en catàstrofe hi ha d’haver també altres factors, els humans. No és igual a la nit o matinada que a la hora punta de tornada de la feina per exemple.

En Miquel Salamanca sempre ha d’estar a l’aguait com a home del temps.

10. Per què a la zona d’aquí passa tan freqüentment?
Les característiques físiques del llevant de Mallorca, per la distribució del relleu i la naturalesa del terreny, el fan un indret molt exposat als vents humits de l’est, amb grans plogudes que molt sovint esdevenen estacionàries. Sant Llorenç en particular té l’afegit d’una xarxa hidrològica que s’estructura d’una forma particularment perillosa. No és l’únic indret de Mallorca on les plogudes han estat catastròfiques però no hi ha cap dubte que és un dels més exposats.
11. Aquest estiu ha estat exageradament calorós. Ha estat producte de la casualitat o ja tenim el canvi climàtic aquí?   
 Existeix un escalfament general del sistema climàtic degut a l’increment en la concentració de gasos amb efecte hivernacle que les activitats humanes alliberen a l’aire mitjançant la crema de combustibles fòssils. En aquest canvi respecte a les condicions anteriors s’hi solapa una variabilitat natural que fa que un estiu sigui més calorós que un altre. Aquesta és la realitat. Estius així eren impensables al segle passat però ara són més probables. Passen amb un escalfament (l’actual) d’1°C respecte la mitjana preindustrial. Si tenim present que a final de segle serà de 2 a 4°C, els estius com aquest no només seran freqüents sinó que seran considerats normals o fins i tot frescs d’aquí unes dècades. El canvi climàtic és aquí i ara. Noltros, les generacions que el viuen en directe.
12. Correm el risc real en poc temps de convertir-nos en un Las Vegas mediterrani?
Climàticament és impossible, són climes totalment diferents. El nostre no deixarà de ser un clima mediterrani però serà més calorós i extrem en general. Els estius seran més llargs i intensos, la transició entre les estacions serà molt abrupta i els episodis de sequera-inundació també s’accentuaran.
14. Com pot afectar a les torrentades uns estius tans càlids?
Influeix clarament, perquè hi ha una quantitat superior d’energia disponible a final d’estiu i a la tardor, l’època plujosa a Mallorca. La temperatura de la mar és important. Per si mateixa no genera pluges però combinada amb altres elements com ara una gota freda, una borrasca o un front actiu, incrementa la probabilitat de grans tempestes i plogudes.

En Miquel posa somrient

Un pensament a ““Uns minuts més d’aquella intensitat de pluja a la zona de sa Begura i el resultat hagués estat molt diferent”


  1. Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/43/d867756014/htdocs/clickandbuilds/cardPuntCat/wp-content/plugins/gd-star-rating/code/blg/frontend.php on line 574

    Aquest tio és un fenòmen atmosfèric!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.