Mots perduts: paborde

A vegades, pot semblar que en la parla habitual, s’usen mots de forma un tant aleatòria, però les coses no sempre són el que semblen.

N’Antoni contava una anècdota sobre una padrina i el seu nét. Quan aquest feia una trastada o la padrina, per algún motiu es molestava, amb tò un tant despectiu li deia “pabordo”.

Al marge de ressenyes històriques, un mot ben poc usat en les converses habituals. Particularment  no el recordava ni coneixia les diverses accepcions que mostra el diccionari..

El DCVB mostra:

PABORDE(i ant. pabordre). m.
|| 1. Membre d’una comunitat religiosa (de monestir o d’església catedral) que estava revestit d’autoritat inferior a la de l’abat o del degà, però molt important sobretot en el que es referia a l’administració dels béns temporals de la comunitat; cast. preboste, paborde. De la cort en la qual són los prínceps, bisbes e priors et pebordres, comtes, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 296). Lo pabordre de Tarragona començà a fer una cava, Desclot Cròn., c. 41. Vos plàcia als dessús dits artiaca e pebordre manar esser repost de les rendes dels dits lurs benifets, doc. a. 1380 (Rubió Doc. cult. ii, 227). Al honrat moss. Johan Nadal, canonge de Tarragona y procurador del dit pabordre y capítol, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 130). Un vestiment abrocal del paborde Vinyes, doc. a. 1626 (BSAL, vii, 324).
|| 2. En la catedral i en la universitat de València, títol d’honor que es donava a alguns catedràtics de teologia, de cànons o de dret civil, que tenien cadira en el cor després dels canonges i usaven hàbits canonicals. Passaven pavordes, destres en tot saber, Llorente Versos 141.
|| 3. Membre d’una obreria o junta d’administració d’una confraria (Ripollès, Cerdanya, Conflent); cast. paborde. Que cascú pebordre sie tengut sots lo dit sagrament, con per los altres pebordres e confrares en falla d’aquells sien requests, de tornar tot ço que tenga de la dita confraria, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli, 153). Cascun any sien elegits per la universitat dels dits comfrares dos o tres pabordres qui ordonen a profit de la dita comfraria, doc. a. 1400 (ibid. 142).A Ripoll, els pabordes són els ajudants de l’obrer d’una confraria, que cobren les almoines per a la capella, encenen els ciris de l’altar i serveixen la missa; hi ha el paborde gros i el petit: el gros serveix la missa major, i el petit serveix el matinal (Scriptorium, juliol 1926).
|| 4. fig. Infant o home molt corpulent (Men.). «Ai mu mare, quin puvordu!» [sic].
Fon.: 
pəβɔ́ɾðə (or.); paβɔ̞́ɾði (val.); povɔ̞́ɾðo (mall.); puvɔ̞́ɾðu (men.).
Etim.: 
del llatí praepŏsĭtu, ‘avantposat’.

Aportacio d’Antoni Pascual
Imatge de Google/Paborde de Menorca

3 pensaments a “Mots perduts: paborde

    • No ho sé. Realment podria fer referència a alguna de les accepcions, a un malnom “ocult”, o a una dèria personal (per saber el sentit en que ho deia li ho hauriem de demanar, i això ja no és possible )

Respon a pau quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.