Mots perduts: xorc/xorca

Curiosament de cada pic n’hi ha més, o que almanco els costa més i necessiten la intervenció de la cìencia (el fet se mereix un estudi ben seriós de per què està passant), però el mot no se diu tant. Potser perquè sona més gruixut, o per simple desconeixença, però el sinònim més estàndard “estèril” s’està imposant.

Significat:  Estèril, infecund; cast. yermo, machorra, estéril.

Grafies documentades:La xorca intensitat lluminar romp a halenar”, Galmés Flor 37.

Etimologia: incerta. Els etimologistes que n’han tractat l’han considerat una derivació del llatí Orcus, ‘infern’, però trobant-hi dificultats morfològiques i semàntiques. Spitzer Kat. Etym. 17 diu: «Jo pensaria en el llatí Orcus, que en altres llengües també ha arribat a significar ‘autor d’encantaments’; d’un verb eixorcar significant ‘encantar’ a la significació de ‘fer estèril’, no hi ha gaire distància, i de eixorcar s’hauria format un postverbal eixorc». El mateix autor insisteix més tard (Spitzer Lexik. 64) a relacionar eixorc amb Orcus, i no amb exortus ‘esvortat’. Meyer-Lübke Katal. 135 ho comenta dient: «Spitzer veu en eixorc un adjectiu postverbal de *exorcare, que per la seva part seria procedent de *exorcidiare a través de la forma *exorquear; a part de les dificultats fonètiques de tota mena que presenta aquesta explicació, també resulta impossible en l’aspecte semàntic, car el verb llatí no significa ‘encantar’, sinó ‘desencantar’, com no pot esser d’altra manera amb el prefix ex-». Segons Wartburg (ZRPh, xli, 620), és preferible relacionar eixorc amb el gàl·lic *jorcos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.