Joan Mayol (1978) en el seu “Els aucells de les Balears” (Manuals d’introducció a la naturalesa, 2 de l’Editorial Moll) en descriu cinc tipus de gavines.
La imatge de les gavines prenent el sol a la platja de Cala Millor aquest propassat diumenge no té prou qualitat com per poder-ne destriar. les característiques.
La més corrent, la més femetera és la gavina de mantell blau (Larus argentatus), que te el bec i les cames grogues.
Segurament aquestes que prenen el sol -i amb molts dubtes- són el que es coneix com a “gavina corsa” (Larus audouinii), una mica més petites que les anteriors de bec quasi negre i cames fosques. Mayol assenyala “Aquesta rara espècie, reduïda a menys d’una dotzena de colònies mediterrànies en tot el món, es pot observar correntment a les Balears, sobre tot a la costa centre-occidental de Menorca, sus i sudest de Mallorca i oest d’Eivissa, i i sobretot a Cabrera”.
En el nostre entorn les gavines es donaren a conèixer i es feren famoses localment al visitar, en grans esbarts, els femers de sa Real en aquella època, sortosament ja llunyana, en que es depositava tot el fems mesclat a les cantoneres buides.
Des de llavors ençà s’han fet ben habituals. En algunes ocasions s’ha pogut veure la lluita entre dues gavines i una milana en la disputa per un mateix espai de caça. Lluita que sempre guanyaven les cridaneres gavines.
Informacions:
Viquipèdia (Larus argentatus)
Viquipèdia (Larus audouinii)