Mots perduts: empassolar

Es curiós el funcionament del cervell, pots tenir nombrosos mots emmagatzemats sense adonar-te’n. Son allà en un racó de la memòria i llavors, sense saber ben bé perquè, sorgeixen en un moment determinat i es fan presents.

Tal és el cas d’empassolar. Mot que surt a les rondalles i és present en els record,  però que fa temps, potser anys, segurament, no havia utilitzat.(Encara que, a dir ver, no sempre utilitzam els mots a plena consciència)

El DCVB mostra

1. EMPASSOLAR v. pron.
Empassar-se, engolir; cast. tragar, engullir. «M’he empassolat dos plats d’arròs». Jo te don paya a balquena, y tota la t’empassolas, T. Aguiló Poes. 139. M’he empassolat impàvidament aquella retòrica, Riber Miny. 163.
Fon.: 
əmpəsulá (or., men.); əmpəsolá (mall.).
Etim.: 
derivat de empassar, amb el sufix –ol– pres per analogia de empeçolar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.