Mots perduts: empassolar

Es curiós el funcionament del cervell, pots tenir nombrosos mots emmagatzemats sense adonar-te’n. Son allà en un racó de la memòria i llavors, sense saber ben bé perquè, sorgeixen en un moment determinat i es fan presents.

Tal és el cas d’empassolar. Mot que surt a les rondalles i és present en els record,  però que fa temps, potser anys, segurament, no havia utilitzat.(Encara que, a dir ver, no sempre utilitzam els mots a plena consciència)

El DCVB mostra

1. EMPASSOLAR v. pron.
Empassar-se, engolir; cast. tragar, engullir. «M’he empassolat dos plats d’arròs». Jo te don paya a balquena, y tota la t’empassolas, T. Aguiló Poes. 139. M’he empassolat impàvidament aquella retòrica, Riber Miny. 163.
Fon.: 
əmpəsulá (or., men.); əmpəsolá (mall.).
Etim.: 
derivat de empassar, amb el sufix –ol– pres per analogia de empeçolar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.