El passat cap de setmana els Malalts de Turmell vàrem fer una eixida a València per córrer-hi la marató, la qual ha agafat la fama de ser la més ràpida arreu de l’estat.

Hi arribarem el dissabte, ja que s’hi ha d’anar a recollir el dorsal el dia abans i gairebé tothom després de dinar va aprofitar per descansar, alguns en acabar la son aprofitaren per anar a fer una volta per la ciutat, que ha millorat molt d’ençà que desviaren el riu Túria i hi feren una llarga avinguda per a activitats d’esbarjo.

El vespre anàrem a sopar a un restaurant italià, crec recordar que el seu nom era “Sorsi e morsi”, prou recomanable des del meu punt de vista.

En acabar de sopar, anàrem cap a l’habitació de l’hotel a dormir, ja que l’endemà havíem de matinar per prendre part a la marató.

Els primers participants de la cursa sortien a les 8:15 i la resta, de forma esglaonada, cada 10 minuts més o manco.

Les més de 30.000 ànimes que hi prenien part però, feien que aquesta sortida “per calaixos” no fos prou eficient, i provocaven grups de milers de persones a on hi quedaves embotellat i fins i tot a qualque revolt t’havies d’aturar de córrer, si no t’aconseguies col·locar per les primeres fileres del grup abans de la sortida. En qualsevol cas aquest fet no va evitar que la major part dels atletes gaudissin de la prova durant el seu transcurs, fossin quins fossin el seus resultats.

En acabar, després de passar per la línia de meta i compartir l’alegria amb altres participants, ens vàrem dirigir cap a l’hotel, i aquí ve un altre dels aspectes millorables per part de l’organització, ja que per sortir del recinte ens varen fer caminar més de 20 minuts per un circuit intern fet de barreres. Obligar a fer això a persones que acaben de córrer 42’275 kilòmetres, és tenir molt poca empatia amb ells.

Tanmateix, això no va impedir que el dinar posterior estigués farcit de rialles i tothom rebés la seva ració de culpa i retrets i renecs, sempre amb l’objectiu de passar les hores que ens quedaven de la forma més divertida possible i guardar un bon record d’aquesta sortida 🙂.

El dia abans de la cursa, en Rafel, n’Amador i en Llorenç, a un podi que hi havia just al costat de l’hotel

El dia abans de la marató, a la línia de meta, després de recollir el dorsal

En Bernat, en Gaspar i en Joan, després de passar per meta celebrant la fita assolida

Un servidor, també després d’acabar la cursa. Tot i que pugui pareixer el contrari, ja no quedaven forces per a res.

Al dinar de després de la cursa, amb en Xavier i en Toni. Tot eren rialles 😂

A l’aeroport vàrem trobar el lloc perfecte per descansar abans de la tornada