Mots perduts: rabejar

S’ha comentat altres vegades que l’ús dels mots també va per famílies. Un mateix mot pot semblar perdut en determinats entorns i ser ben viu en altres.

Rabejar una peça de roba , rabejar els plats són accepcions encara vives. Pensam que en procés de desús.

El DCVB mostra:

RABEJARv. tr.
I. || 1. Banyar amb aigua en moviment; cast. remojar, enjuagar. Quant li serà passada la calor, rebege-li les espatles, Flos medic. 67. Açò de rebejar en l’aygua val molt a estrènyer les males humors de les cames, Dieç Menesc. ii, 6. Com s’hagué rabetjat sa cara amb aygo serenada, agafà sa tavayola per axugar-se, Roq. 36. Mentres tant, rabetjau es pex agafat, Ignor. 13. Rabejar els plats: passar-los d’aigua clara. Rabejar els cuiros: en les adoberies, posar-los dins un safareig per netejar-los després d’haver-los pelat o toscat. a) refl. Banyar-se dins aigua en moviment o movent-se dins el líquid. Me veren entre escumes distreta rabejâ’m Atlàntida vi. Els fadrins es recordaven de la mar y glatien per rabejar-s’hi, Pons Auca 173.
|| 2. (dial.) Remullar, omplir exteriorment d’aigua o d’un altre líquid (Vendrell, Valls, Reus); cast. remojar, calar. «No portava paraigua, i tot m’he rabejat».
|| 3. fig. Remoure una cosa dins una substància com si fos dins un líquid; cast. empapar, revolcar. Y volen enlayrades les aloses | per rebejar ses ales en la llum, Cases A., Poes. 194. Vos ompliré la cara de talls y vos rabejaré els nassos pel fanch, Vilanova Obres, xi, 258. Sortiria a passeig, rabejant-se un xich pel sol, Pons Auca 283. De ta essència benehida | vull rabejar lo cor meu, Costa Poes. 34. Els homes ens ajaçàvem a tot plaer rabejant-nos amb la sorra fresca, estenent-hi els membres, Ruyra Pinya, i, 48.
|| 4. refl., fig. Complaure’s llargament en una cosa que dóna gran satisfacció; cast. cebarse, embriagarse, ensañarse (si és en el mal d’altri). La Natura s’hi rebejava amb delícia, Massó Croq. 77. Mai les abelles tingueren tantes olors pera gaudir… ni casa més ben vestida per rabejar-se els aucells, Rusiñol Fulls 22. Com rabejant se amb el clar de lluna, Ruyra Parada 165.
II. || 1. (dial.) Barrejar, mesclar (Ross., Conflent, Tortosa, Men.); cast. revolver, mezclar. Tres minyones… gitaven a descades dedins del cercle del crivell el blat rabejat amb les arestes, Joan Blazy (Rev. Cat. ii, 271).
|| 2. Sacsar violentament; rebutjar asprament; renyar fort (Men.); cast. sacudir.
Fon.: 
rəβəʒá (pir-or., or.); raβeјʒá (Tortosa); rəβəʤá (bal.).
Etim.: 
sembla efecte d’una metàtesi de barrejar.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.