Sense voler prendre part en cap moment en l’àmbit religiós i vist des de fora, sempre he anat una mica a contracorrent pel que feia a la figura del recentment traspassat Joseph Ratzinger.
La que ofereix aquest film, en major o menor mesura, és la imatge que en tenc jo, la d’una persona seriosa, metòdica i conservadora, però també el d’una persona que predicava amb les seves creences i que va quedar regirada quan va arribar al càrrec amb tots els casos d’abusos i corrupció que s’havien anat amagant durant el mandat anterior.
La pel·lícula mostra també, com tot i tenir un tarannà oposat al d’en Bergoglio, els dos acaben confluint en moltes de les seves idees i gaudint, en major o menor mesura, de les aficions de l’altre.
El que jo no sabia i la pel·lícula fa veure (no sé si és real o no), és que el papa alemany es va convertir en el principal valedor de l’argentí a l’hora de la seva elecció. Potser que en Joseph no es veiés amb prou forces, a causa de la seva salut per envestir un projecte d’aquesta alçada.
Sigui com sigui, la pel·lícula, ben segur que us agradarà. Els dos papers principals són interpretats per Anthony Hopkins (Joseph Ratzinger) i Jonathan Pryce (Jorge Mario Bergoglio).
Dues grans interpretacions amb excel·lents diàlegs. La pel·lícula ( segons m’he informat) no és un biopic a l’ús. Les converses entre Bergoglio i Ratzinge no van existir mai . Però si es compte que Bergoglio era cap d’es Jesuïtes l’Argentina quan es va imposar el govern militar en 1976, i se li ha acusat en nombroses ocasions de col·laborar amb els colpistes liderats al principi pel general Jorge Videla. Però molt subtilment no es compta de les connexions nazis de Joseph Ratzinger, que va ser membre de les Joventuts Hitlerianes final amb el partit del Mundial de Futbol, tampoc va passar.