Mots perduts: escatir

Si miram el lloc de recollida dels diversos significats del mot veurem que, en general, es mot usat en altres indrets.

Tal vegada s’usava aquí la primera de les accepcions.
He sentit contar que en el nostre entorn agrícola, sense maquinetes d’afaitar i amb els raors gairebé objectes de luxes o eines estrictes de barberia, amb unes tisores, pacientment, alguns pagesos que vivien a fora vila, s’escatien la barba.

El DCVB mostra:

ESCATIRv. tr.
|| 1. ant. Tallar una cosa sobrera; escapçar (ungles, pèls, bec, plomes, etc.); cast. despuntar, recortar. L’infant no gosa | tocar lo foch | si qualque poch | l’ha ja escalfat; | tu, socarrat, | pelat e sech, | ungles e bech | t’han escatit. | ¿Cuytat, ardit | ja hi tornaràs?, Spill 6607. De les ales o de la coha prop la carn com la y deuets escatir, Anim. caçar 27 voUna poca de cera ben calenta perque’s pegue bé ab lo altre canó que té lo ocell… e axí estarà ben escatit, ibid. Un stox de tenir arreus de scatir ocels, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 21).
|| 2. Esporgar l’olivera tallant-ne els brulls secs i llevant la rama sobrera dels entreforcs (Empordà, Garrotxa); cast. podar, escaramujar. Fora de batre i d’escatir les oliveres, perquè ja no podia enfilar-se a les branques, Pous Nosa 205. Escatir de baix: descarnar els genivals bons llevant-ne tota la part podrida i extreure el fogal moll, ronya i altres malalties de la soca i arrels de l’olivera (Lledó).
|| 3. Netejar un terreny llevant-ne l’herbam i brossa sobrera (Gir.); cast. desbrozar. L’era neta i escatida de ca’n Tarruella, Lluís G. Pla (Catalana, ix, 108).
|| 4. fig. Discutir procurant aclarir els dubtes (Gir., Barc.); cast. discutir, dilucidar. Mes ells sens despitar estrenyen lo collatge | i brétols escateixen si fer-hi res los cal, Atlàntida, iii. Los vinents escatiran | si és mausoleu o mesquita, | si l’han feta cristians | o moros de Moreria, Canigó vii. Que ho escatesquen els sabis, Torras Bages, Cartes, 212. Anaven els homes… a fumar-hi cigarrets… escatint balderament entre ells, Víct. Cat., Mare Bal. 25. No sabien com posar-hi remey, per més que cada any n’escatien llargament, Víctor Català (Catalana, vi, 507).
|| 5. refl. Arreglar-se, fer els possibles per sortir d’una dificultat (Empordà); cast. arreglárselas, apañarse. «No vull saber-ne res; que s’escateixin!»Cada ú s’ho guardava per ell, discorrent que… lo lògic era deixar que qui tot sol s’embrancava, tot sol s’escatís, Víct. Cat., Ombr. 91.
Fon.: 
əskətí (pir-or., or.).
Conjug.: 
segons el model partir.
Etim.: 
sembla derivat de escata. El significat originari devia esser, potser, llevar les escates, netejar d’escates el peix (cf. escatar).

Aportació de Tomas Martínez
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.