Mots perduts: vaques

Es deia així, en pluiral.
Parlàvem del fred i de l’absèncis de vaques i sedes, altre temps ben habituals.

Els meteoròlegs assenyalen que abans feia més fred. També es ver que les persones no disposaven de tants recursos, ni econòmics ni textils.
Cert és que ara, ben poques vegades es sent parlar de vaques a les cames.

El DCVB mostra:

1. VACAf.
|| 1. Femella adulta de l’espècie bovina; cast. vaca. Rancur-me de .I. uaca de Guilelm Oler no la uol redre, doc. segle XI (Miret Doc. 11). Bou o vacca, Leuda Coll. 1249. Ne de bous ne de vaques, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). Aduyxeren-nos entre uaches e uedels tro a XVI, Jaume I, Cròn. 38. Heu amollat mil vaques braves, Riber Sol ixent 110. Vaca esquirola: la que és de color d’esquirol (Berguedà). Vaca grisona: la que és negra del costat i blanca de l’esquena (Pobla de L.). Vaca madoixa: la de color de maduixa (Bagà). Vaca mascarda: la completament negra (Pobla de L.). Vaca rojana: la que té tot el pèl color de foc (Bagà). Vaca torida: la que ha estat coberta pel brau. a) Carn del dit animal. Hauia adobat de menjar de bona uaca, Jaume I, Cròn. 88.—b) Pell del dit animal usada per a fabricar sabates, alforges, etc. Un parell de botas bonas de vacha, doc. a. 1546 (Alós Inv. 59). Unes alforges de vaca, doc. a. 1562 (Segura HSC 198).
|| 2. Peix de la família dels pèrcids, de diverses espècies del gènere Serranus. És molt semblant al serrà (Serranus scriba), amb el cap vionat de vermellenc i el cos ratllat transversalment de blau cel o negrenc; a les Balears s’anomena simplement vaca; a Barcelona i Tarragona, vaca serrà; a l’Empordà, la Costa de Llevant i les Goles de l’Ebre, vaca serrana. La liura dels serrans, marbre, sarch, variada, vaques, I ss. IIII drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Pollensa, I, ap. xxix). Pobres vaques y esparrays, Roq. 41. ¿Ne voleu, de jadrioles…, de tords, de vaques serranes?, Ruyra Pinya, i, 26. a) Vaca serrana es diu com a nom despectiu a les dones brutes o grosseres (Empordà).
|| 3. Peix selaci de la família dels torpedínids, del gènere Torpedo, i principalment el Torpedo marmorata, notable per les descàrregues elèctriques amb què es defensa o ataca (Barc., Tarr., Val., Mall., Men.); cast. tremielga. També s’anomena vaca tremolera (Costa de Llevant, Barc.), vaca tremolosa (Palafrugell) i vaca tremoladora tremolina (Val.).
|| 4. Cetaci de la família dels delfínids, espècie Globicephalus melas, de cap molt rodó, cos estret i llarguer, aletes pectorals molt llargues, cos de color negrós amb una ratlla blanca pel llarg del ventre, i assoleix una llargada de quatre metres o més (or.); cast. calderón.
|| 5. Caragol de terra grosset (Eiv.).
|| 6. Bolet de l’espècie Boletus aureus (Conflent, Ripollès).
|| 7. Una meitat del moll o bessó d’una nou (Guàrdía de Tremp); els dos grills d’una nou plegats (Organyà, segons nota de P. Barnils).
|| 8. Ormeig de pescar que té la mateixa forma que l’artet, però amb les bandes més curtes i les corones més estretes; serveix per a agafar tota mena de peix (Pineda, Mall.).
|| 9. Cadascuna de les taques vermelloses o moradenques que surten a les cames dels qui s’escalfen molt de temps a la vora del foc (Maestrat, Val., Mall.); cast. cabra, cabrilla.
|| 10. Vaca roja: moneda d’una unça o dobla de quatre (Ripoll, Olot, Vic).
|| 11. Fer vaca: fer companyia amb un altre, en el joc o en altres negocis, a base de repartir-se el guany per parts iguals (or., occ.). Anàvam a partir joguinas: fèyam vaca en certs jochs, Pons Colla 67. Férem, Junoy i jo, una «vaca» de deu duros (cinc cada un) i en guanyàrem cent, Pla SB 194.
Loc.
—a) Haver-hi vaca: en una casa, comandar-hi la dona (Mall.). Conten que en un poble decidiren regalar un cavall a l’home de cada casa on comandàs l’home, i una vaca al de la casa on comandàs la dona; i pertot deien «Vaca!» quan venia el moment d’haver de lliurar l’animal.—b) Les vaques grasses: l’època o temporada de prosperitat. Les vaques magres: l’època o temporada de misèria. Es refereix al passatge bíblic on es conta dels set anys de fertilitat i els set anys d’esterilitat vaticinats per Josep a Faraó.—c) Donar la vaca: agafar una persona pels braços, entre dos o més, i fer-li pegar culades a terra.—d) Tirar vaques a muntanya: no mocar-se i fer-se anar els mocs amunt xuclant (Empordà).—e) Munyir la vaca: treure tot el profit possible d’una cosa.—f) Se’ns ha follat la vaca prenys: se’ns ha desbaratat allò que portava bon camí (Empordà).
Refr.
—a) «En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca» (Cullera).—b) «El que està prop de la vaca, la mama» (Val.).—c) «A terres estranyes, les vaques coten els bous» (Ripoll), o «les vaques foten els bous» (Men.), o «les vaques són senyores dels bous» (Empordà): significa que a terres llunyanes o forasteres hi ha costums diferents dels nostres, i cal que ens hi adaptem.—d) «Vaca i moltó, olla de senyor».
Vaca, topon. La Vaca del Cosconar: morro de penya que avança dins la mar prop de la desembocadura del Torrent de Pareis, i on les onades rompen amb gran soroll que se sent de molt lluny com un gran bramul (Mall.).
Var. ort. 
ant.: vacha (documentat dins el cos d’aquest article).
Fon.: 
bákə (pir-or., or.); báka (Andorra, Pont de S., Calasseit, Tortosa, Val.); bákɛ (Sort, Tremp, Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa); vákə (Camp de Tarr., bal.); váka (Cast., Al.); vákɛ (Alcoi); váсə (Palma, Manacor, Pollença); vǽсə (Felanitx).
Intens.:
—a) Augm.: vacassa, vacarra, vacarrassa.—b) Dim.: vaqueta, vaquetxa, vaquel·la, vaqueua, vaquiua, vacona, vacarrina, vacoia, vacarrinoia.—c) Pejor.: vacota, vacot.
Sinòn.: 
|| 3, tremoladora, tremolosa;— || 4, cap d’olla.
Etim.: 
del llatí vacca, mat. sign. ||1.

Aportació de Miquel Sasntandreu
Imatge de Google

Un pensament a “Mots perduts: vaques

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.