A Son Carrió fa tres anys que estam sense banc ni caixer automàtic. Les persones majors, les més afectades pel tancament de les sucursals, se senten abandonades.

A finals dels anys vuitanta, a Son Carrió varen obrir sucursals la Banca
March i la Caixa Rural, que continuaria operant com Sa Nostra i
posteriorment com Caja Mar. Fins que amb el procés d’absorcions
bancàries va tancar. Uns anys després, a finals del 2019, també abaixà la
persiana l’oficina de la Banca March, tot i les protestes de veïnats i
empresaris. Així, des de fa tres anys, al poble no hi ha caixers automàtics ni
bancs. Les persones majors ja no poden més, diu Damiana Sampol,
presidenta de l’Associació de la Tercera Edat, en declaracions a RNE “les
persones majors estan molt enfadades. Perquè abans se’n desfeien elles
mateixes, però ara els han d’acompanyar. I els fills fan feina i és molt més
complicat. A aquesta gent els hi han tallat les cames. Qualcú tampoc no té
fills. I qué fa aquesta gent que no té fills? A quí ha de recórrer? És un
problema molt gros”, conclou.

Son Carrió no disposa tampoc de transport públic regular. Només un taxi
que funciona a demanda el dia anterior, per fer trasllats fins a Sant Llorenç o
Manacor. Les oficines i caixers més propers són a Sant Llorenç, Sa Coma,
Cala Millor o Porto Cristo. Amb aquestes condicions, simples tràmits com
treure efectiu o donar fe del fet que continuen vius per continuar cobrant la
jubilació, es converteixen en un maldecap pels jubilats. No tenen autonomia
per manejar els seus propis doblers i depenen de familiars o veïnats. Molts
no tenen internet ni saben com utilitzar-lo per fer gestions, exposa Damiana; “jo puc fer pagaments per internet i molts de la meva edat també en fan”.

Però, la majoria dels que tenen més de setanta anys, no usen internet. I
bastants dels més majors no tenen ni tan sols mòbil. Se senten abandonats
per les institucions, afirma; “ben abandonats, no fan cas de res, ni escolten”.

El delegat de l’Ajuntament, Jaume Bassa , exposa que, conjuntament amb
altres consistoris que pateixen el mateix problema, s’han fet gestions amb
entitats bancàries i empreses proveïdores de caixers. De moment, però,
sense cap resultat. “El que hauríem de menester és un servei
d’oficina mòbil. Que, de manera puntual, un parell d’hores i uns dies o dos a
la setmana, vengués a Son Carrió. Això ja bastaria per donar servei a la
gent que no es pot desplaçar”.

El de Son Carrió és només un exemple d’una realitat que afecta de cada
vegada més municipis i que a les Balears en els darrers anys s’ha
produit a un ritme superior al de la resta d’Espanya. Segons el darrer
informe del Consell Econòmic i Social, des del 2021 han tancat 59 oficines
bancàries a les Illes.

Segons la FELIB, la Federació d’Ens Locals de les Illes Balears, una
dotzena de pobles, com Deià, Es Capdellà o la Colònia de Sant Pere, estan
com a Son Carrió sense caixers ni sucursals. En el conjunt de l’Estat, 4 de
cada 10 poblacions no tenen accés a serveis bancaris.

L’economista i catedràtic del Departament d’Empresa de la Universitat de
les Illes Balears, Alfredo Martín Oliver, ha dirigit un interessant estudi sobre
les conseqüències d’aquests tancaments sobre el teixit empresarial. I que
provoca, conclou, la desaparició dels petits negocis, com botigues o bars,
que operaven amb l’oficina o la disminució de fins al 20% del crèdit financer
a les petites i mitjanes empreses.

Però tornem a l’exclusió financera que pateixen els més vells, també per la
bretxa digital. Un fet que ara s’agreujarà més amb l’anunciada desaparició
de les llibretes d’estalvi, que utilitzen 4 de cada 10 persones majors.

Estam en un procés de transició i el model de banca tradicional
que coneixiem va desapareixent. El tancament d’oficines continua i els
bancs ho justifiquen pel procés de digitalització del sistema financer i per la
crisi que varen patir, anys enrere, derivada de les hipoteques “basura”.

Mentrestant, els retalls de serveis per part dels bancs als ciutadans ha
provocat que diferents institucions cerquin solucions i alternatives per
atendre les demandes de la població més gran.

Així, l’any passat, el Ministeri d’Economia i les entitats bancàries varen crear
un protocol per proveir de serveis bancaris als nuclis rurals de l’anomenada
“España vaciada”;, a través de les oficines de Correus, oficines mòbils,
caixers corresponsals i agents financers. Aquests darrers són autònoms que
actuen en representació de diferents bancs, tot i que no en formen part de la
plantilla.

Més a prop, a Costitx (1.400 habitants), Caixabank, l’única sucursal que
queda al poble, obri dos dies a la setmana, els dimarts i els dijous al matí, i
té actiu el caixer automàtic.

L’atenció presencial financera als nuclis i barriades ha de ser entesa
també com a servei social a la que, se suposa, haurien d’estar obligades a
prestar les entitats bancàries, hereves de les antigues caixes d’estalvi. I molt
més, després del rescat a la banca feta amb doblers públics. I una darrera dada: els beneficis de la banca espanyola varen superar el 2022 els 20.800
milions d’euros.

Des de Son Carrió, demanam, a qui pertoqui, una solució per als nostres
jubilats.