Els infants ho volen provar de fer amb els seus pares. A vegades una part del joc es portar en pes a un altre

Concepte molt usual, en el joc lliure i també en altres ambients. Portar en pes una senalla de terra, pdur en pes u bolic de roba….

L’acció es manté però potser ha perdut aquell esperit de proesa que comportava.

El DCVB mostra:

1. PESm.: cast. peso.
I. || 1. Acció i efecte de pesar. Serà maniffestada al dia del judici per lo pes que Déus farà del bé e del mal, Llull Gentil 273. Si has fet frau en pes, Eximenis Conf. 20.
|| 2. Propietat dels cossos de tendir cap al centre de la terra i d’exercir una pressió sobre els objectes que els suporten; efecte de l’acció de la gravetat sobre els cossos, proporcional a llurs masses. Pes absolut: la força de gravetat resultant d’un cos qualsevol. Pes relatiu: raó del pes absolut d’un cos al d’un altre que es pren com a unitat. Pes específic: relació entre el pes d’un volum determinat d’una substància i el pes d’un volum igual d’un altra substància presa com a unitat. Pes atòmic: pes de l’àtom d’un element, en comparació amb el de l’àtom d’hidrogen pres com a unitat. Pes brut: el pes total, inclosa la tara. Pes net: el que queda del pes brut, deduïda la tara. Totes serpeleres grosses e cordes grosses d’aver de pes, doc. a. 1284 (RLR, iv, 376). En axí com lo major pes en la balansa leva lo menor pes, Llull Cont. 313, 27. Dos brandons o ciris de pes de una liura, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 236). Al dolç pes ajupint-se de llur novella flor, Atlàntida ii. La gran columna duia tot el pes, Rosselló Many. 77. Vendre a pes: vendre coses pesant-les per calcular el preu. Això ho deuen vendre a pes, y al menos fa set argensos, Vilanova Obres, iv, 33. Amb pes i mesura: pensant bé les coses prèviament. Fer totes les coses ab pes y mesura: Ex rationis amussi omnia dirigere, Lacavalleria Gazoph. Del seu pes o Pel seu pes: per la simple força de gravetat. Lançà’s en terra de tot son pes, Villena Vita Chr., c. 245. Enfonsar alguna cosa per son propi pes, Lacavalleria Gazoph. Pes mort: cosa inanimada o persona adormida, que gravita amb tot el seu pes. a) per ext., Massa, quantitat de cosa que pesa. Los quals, com sabessen lo dit March esser pobre, portaren-li un gran pes d’aur a la tenda on ell stava, Scachs 26.—b) aplicat als boxejadors, pes mosca, pes ploma, pes gall, pes feixuc: noms que els donen segons el nombre de quilos o lliures que pesa cada individu. Veig brivalls àgils de mans, | pugilats de pesos mosca, Espriu Cançons 100.
|| 3. fig. Molèstia greu; allò que oprimeix l’esperit o que lleva agilitat i vitalitat. Feu vós que dels meus yo fent penitència | me sia d’aquella lo gran pes lauger, Passi cobles 17. Ço fa lo pes de mes terribles colpes, Ausiàs March, cv. No té força a sofferir pes de tanta dolor, Villena Vita Chr., c. 81. Del cor m’alleugera el pes, Salvà Poes. 70. Vaig continuar la disputa amb un pes al cor, Ruyra Parada 90.
|| 4. fig. Importància, força qualitativa d’una cosa o persona. Home de pes: home de gran importància, sia pel seu enteniment, sia per la seva virtut, autoritat, etc. En tota cosa que sia grossa o de pes hage a demanar consell, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82). Considerat el pes del negoci, hajen fet dits magnífichs jurats una embaxada, doc. a. 1650 (Hist. Sóller, ii, 976). Aquesta raó és de gran pes, Lacavalleria Gazoph. Es ciutadans granats de pes y de prestigi, Ignor. 51.
II. || 1. Peça generalment metàl·lica que serveix d’unitat de càlcul per a pesar altres objectes. En P. Juya… era affinador dels pesos et de les mesures, doc. a. 1430 (Ardits, i, 272). Una capsa plana dins la qual ha un pes de pessar croats, doc. a. 1429 (Ordin. Hosp. 109). Unes balances de pesar sens pesos, Inv. Pellisso. La dita tortura s’és executada ab modo molt insòlit, com és ab pesos del dret del carbó, doc. a. 1650 (Hist. Sóller, ii, 976). Y li etgego el pes de la lliura per la cara, Vilanova Obres, xi, 144.
|| 2. Instrument per a pesar; especialment, Balances (Maestrat, Cast., Val.). Pesos de cabàs: espècie de balances (Vinaròs, ap. Griera Tr.).
|| 3. Cadascuna de les dues peces penjades a la corda d’un rellotge de paret i que serveixen per a mantenir i graduar el moviment de la màquina; cast. pesa.
|| 4. Casa, oficina o lloc on es pesa oficialment una determinada mercaderia o on es comproven els pesos. Fo elet en execudor de la casa del pes de la ffarina, doc. a. 1390 (Ardits, i, 8). Per punició d’aquells qui furtaran sach o sachs de farina o forment de la plassa o Pes de la farina, doc. a. 1401 (BSAL, ix, 272). Passar la bolleta en casa apellada del pes dels draps, doc. a. 1436 (Ardits, i, 354).Pes del Rei: casa on es comproven les balances i romanes i hi posen el segell que autoritza per a pesar-hi per al públic (Mall.). El Pes de l’Oli, el Pes de la Palla, etc., són noms de plaçes de ciutats antigues, reminiscència del temps en què en les dites places es pesava l’oli, la palla, el carbó, etc.
Loc.—a) A pes de braços: sostenint una cosa amb la forca dels braços, sense ajuda d’altre instrument.—b) Pel seu pes: per la seva força natural, per naturalesa, sense intervenció d’altres agents.—c) Alçar (dur, portar, etc.) en pes: alçar o dur una cosa suportant-la completament, sense deixar-la tocar a terra. Hi hagué infinit poble que ab treball lo portaben quasi en pes, Antiq. 2. «La fam m’alça en pes»: ho diu un que pateix una gran fam.—d) En pes: en conjunt total, completament; tots sense mancar-n’hi un. El cert és… que el veinat en pes li hauria donat la camisa, Oller Pap. ii, La Diputació hi va tota en pes, Alcover Cont. 170. La fama de gandula i llaminera que el poble en pes li atribuïa, Pous Nosa 23.—e) A pes d’or: a un preu molt elevat. Yo compraria allò a pes de or: Auro contra appenso illud emerim, Lacavalleria Gazoph. Los vendria, si volgués, a pes d’or, Verdaguer Flors Mar. 90.—f) Fer bon pes: donar un poc més del que pertoca segons el pes just. Faci’m bon pes, Vilanova Obres, xi, 150.—g) Tant n’hi ha, i bon pes: es diu per indicar que no hi ha res més que allò que s’ha dit.—h) Fer el pes: esser complet, satisfactori, tenir totes les qualitats convenients.—i) No treure pes: pesar poc, estar molt magre.
Refr.—a) «El pes no enganya ningú»: significa que pesant una cosa s’esvaeixen els dubtes sobre si hi ha o no la quantitat deguda. També es diu: «El pes i la mesura desenganyen la criatura».—b) «Pes d’apotecari i d’argenter, ni el dimoni l’entengué».—c) «Se ven a pes? Quelcom és»: significa que quan una cosa es ven a pes, sol tenir algun valor o importància.—d) «A unes balances, sa que duu més pes, alça s’altra»: vol dir que l’home més poderós domina el més dèbil (Mall.).
Fon.: pέs (pir-or., or., Maó); pés (occ., val.); pə́s (Mall., Ciutadella, Eiv.).
Etim.: del llatí pēnsu, mat. sign.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google

Més hermós seria…
Si n comptes de dir ensai, diguéssim ensaig o assaig