“René”, de Residente (Calle 13)

Feia temps que no posava una cançó. però avui m’ha vengut de gust. I és que el tema val la pena. Curiosament ahir el vaig fer escoltar i analitzar a l’aula als meus alumnes en temps del Pla Lector (les cançons, almanco les bones, no deixen de ser sovint poemes musicats)  i com poques vegades vaig notar que els havia arribat, que. sí, s’havien emocionat.

Segurament el llenguatge (directe) i l’estil de la cançó (hip-hop) hi va ajudar, ja que els joves hi estan més familiaritzats, però és igual, sigui d’un estil o de l’altre el missatge colpidor del tema és el mateix: la humilitat i el retorn a la infantesa. O com va dir el pensador francès del segle XVI  Montaigne“Per molt que estiguem en el tron més alt del món, sempre ens acabarem seient damunt del nostre cul”.

I és que a la cançó Residente (cantant del grup Calle 13, grup molt recomanable) se desnua davant la càmera, vomita tot el que du a dins, sense contemplacions, per retrobar-se a si mateix. I com se retroba a si mateix una figura famosa i adorada com ell? Doncs tornat als seus orígens,  a la seva infància, al carrer on viva, els seus antics amics, pare i mare… recrodant amb nostàlgia el que un dia va ser i ara, per molts èxits que l’acompanyin, ja no és.

En resum, una cançó que arriba  i que vos convid a escoltar durant els set minuts que dura en què el bo de Residente no repeteix un sol vers:

PD: el nen que surt a la cançó al final, representat-se a si mateix de nin, és el seu propi fill.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.