Aquest entretingut i participatiu joc dels mots perduts, a vegades, presenta sorpreses.

Tal és el cas. No recodava haver sentit mai el mot. Lògic si es considera que en la nostra família ni van ser caçadors de perdius ni diriguen -si seguien- aquelles sucoses converses a l’entorn de les eixides de caça. Segurament en altres famílies era un mot habitual.

La disparitat dels mots familiars es pot establit, també, segons edat, entorn….

El DCVB mostra:

PEONARv. intr.
|| 1. Caminar, anar a peu (Barc., Tarr., Vimbodí); cast. andar, peonar. «La mula no peonava gaire».
|| 2. especialment, Caminar els ocells; anar-se’n caminant, no volant (Empordà, Solsonès, Vallès, Barc., Mall.); cast. peonar. Les gavines que peonaven per la platja, Ruyra Pinya, i, 146. El gall es jutja per la seva cresta | i la perdiu pel cant i el peonar, Sagarra Comte 180. Es una terra que sembla feta expressa perquè les perdius hi peonin amb la seva petulància, Pla CV 52.
|| 3. Caminar de pressa (Manresa, segons Griera Tr.).
Fon.: pəuná (or.); peoná (occ.); pəoná (mall.).
Etim.: derivat de peó.

EL DIEC2 mostra:

peonar

v. intr.[LC] Un ocell, caminar.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google