Mot habitual en el Sant Llorenç d’abans de l’establit de les possessions del Terme (Per dir alguna cosa entre 1900 i 1940). La paraula no surt en el Normatiu.

En els vells contractes s’hi estipulaven el preu del lloguer i un enfilall de objectes a aportar (un moltó, una olleta de brossat, dos capons…)

En la segona de les accepcions, la paraula no s’usa, però el concepte, amb altres noms -propines, hores extres…- és ben viu encara.

El DCVB mostra:

AGATGE m. (usat generalment en pl., agatges).
|| 1. Quantitat de productes que l’arrendatari d’una possessió ha de donar al senyor, a més del preu del lloguer (Mallorca). Aqueixa quantitat, que varia segons la importància de la propietat, s’estipula en el contracte de lloguer i es paga en diverses tongades (cfr. Rokseth Cult. Cér. 12.
|| 2. Emoluments que rep un servent o treballador, a més del sou que té fixat; cast. gajes.
Fon.: əʝáʤəs (Palma, Manacor); əɣáʤəs (Montuïri, Petra).
Sinòn.: || 1, arreus.
Etim.: V. gatge.

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge de Google/capó