En termes generals, la televisió i bona part de la resta de mitjans audiovisuals d’avui en dia, s’han convertit en un femeter ple de desinformació en lloc d’allò de “la informació més veraç” del que tant bravegen.
Crits, baralles, morts, assassinats, drogues i drames particulars, tractats amb cinisme, pretenent donar la imatge que es posen al costat de la víctima, quan tan sols cerquen la seva desgràcia i la seva llàgrima, per atemorir a certs sectors de gent que viuen desconnectats total o parcialment del món exterior i mantenir-los enganxats al seu mitjà mentre continuen difonent desinformació, potenciant encara més que aquesta gent tengui por de sortir de ca seva.
En el moment en què tenim més informació de la història de la humanitat, ens continuam creient tot el que diuen aquests mitjans, que agafen i donen altaveu a la part pel tot, en lloc de destriar la informació i comparar-la amb altres fonts per obtenir una idea fiable del que passa realment.
Es poden comptar amb els dits d’una mà aquells mitjans que generen contingut veraç i de qualitat en lloc d’un nou de crits i gemecs a on es vol donar la imatge que qui crida o qui plora més, té lés raó. Gairebé ningú se’n salva, començant pels programes de xafarderies i acabant en els que, pretenen donar una imatge falsa de sectors com la pagesia o els pescadors. Això sí, a aquests mitjans hi veureu pocs programes a on hi surtin de forma habitual metges, professors, científics, artistes i gent de la qual se’n pot aprendre quelcom positiu en general.
Convendria començar a desconnectar del món que ens volen vendre, i sortir als carrers com abans, per gaudir de l’espectacle que és la vida.
Jo crec que de pagesos i pescadors també se’n pot aprendre molt. Una altra cosa és que falti varietat d’altres professions i també es pot criticar l’enfocament que s’hi dona. Pitjor encara són els programes que comentes de crits i xafardeires… De totes maneres, aquetsa forma de televisió clàssica té els dies comptats quan les noves generacions, avesats a la televisió a la carta i a canals de pagament, dominin el món. Una altra cosa és el que hi veuran en aquest nou format de tele. Un nou panorama se’ns presenta… ara veurem si millor, pitjor o igual.
Clar que se’n pot aprendre, i molt. Per això he dit “pretenen donar una imatge falsa de sectors com la pagesia o els pescadors”. De fet pots aprendre coses de qualsevol, mentre el guió del programa sigui interessant i mostri, de forma seriosa, l’experiència i els coneixements d’aquella persona. Però no quan fas un programa amb un guió marcat, que sempre acaba igual.
Una televisió arcaica amb un plantejament audiovisual de fa 50 anys. D’aquí l’èxit de les plataformes digitals. Sobretot, un país que li dius GGran hermano i ho associa a un Reality show, i no al llibre 1984 d’Orwell, també deixa molt a les clares la incultura general adquirida. I ho diu un que no va sobrat d’estudis.