La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VIII)

Al Ple extraordinari i urgent de dia 23 de juliol de 1993, l’Ajuntament, una vegada assabentat de la sentència de l’Audiència Nacional desestimant el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Transports a favor de Redo SA per a obres de condicionament i equipament de la platja de Sa Coma, aprova interposar recurs de cassació contra aquesta sentència.

En aquest ple el Sr. Sansó del PSM comença la intervenció dient que el tema requereix una especial atenció. Repeteix que aquest és un cas d’influències, amiguisme i irregularitats. Afirma que el Sr. Moll va presentar el projecte de concessió el dia següent de publicar-se el Reglament en el BOE. Per tant, està clar que coneixia molt bé el Reglament perquè estava ben assessorat dins l’Administració.

Està clar que és un cas evident de tràfic d’influències i d’ús d’informació privilegiada. Pensa que els responsables de Costes i del PSOE no han col·laborat en aquest assumpte per amor a l’art i que la justícia està justificant una política de corrupció.

El 7 de març de 1994, Carlos Ibañez de la Cadinieri, procurador de l’entitat Redo SA, presenta davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem un escrit d’oposició al recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Sant Llorenç.

A aquest escrit d’unes quantes pàgines s’al·lega coses com aquestes:

  1. La condicionament de la platja de Sa Coma no es va realitzar per cap interès especulatiu sinó que es va fer amb consonància amb la categoria d’inversions que Redo SA realitzava dins la seva propietat amb la pretensió de que la platja fos un servei i no un negoci.

  2. Segons l’article 53-1 de la Llei de Costes, els ajuntaments tenen caràcter preferent per l’explotació de les platges sempre que aquests ho sol·licitin.

  3. L’autorització per l’explotació de la platja de Sa Coma, ha de ser informada, d’acord amb l’article 146 del Reglament, per l’Ajuntament.

  4. L’autorització podrà ser revocada per l’Administració en qualsevol moment sense dret a indemnització.

Pel PSM ens era i ens és difícil entendre, encara avui, com el Tribunal Suprem pot acceptar un escrit carregat d’enganys i d’intencions que llavors no s’han complit. Qui es pot creure avui que Redo SA exploti la platja de Sa Coma per donar un servei i no per negoci ?.

Més per Sant Llorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.