Platja de sa Coma, història d’una injustícia (X)

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (X)

El 17 d’agost de 1996 la premsa informa que diferents cadenes hoteleres mallorquines mantenen converses amb Sa Nostra per sol·licitar informació sobre la possible venda del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma. Aquest complex forma part de la cadena hotelera Royaltur, propietat del touroperador Nekermann i Inmobiliaria Alcázar que té la majoria absoluta del complex de Sa Coma i que al senyor Moll li agradava qualificar com la joia de Royaltur. Pel PSM són les primeres noticies fiables de que el senyor Moll, altre temps el senyor tot poderós de Sa Coma, ja no té el control del seu imperi.

El 24 d’octubre de 1996 i per declaracions a la premsa del ex Director General de Inmobiliaria Alcázar (Sa Nostra), ens assabentem que ja l’any 1993 la família Moll passa per dificultats i Royaltur es trobava en fallida tècnica.

El 20 de febrer de 1997 la premsa informa que la família Moll, antiga propietària de la cadena hotelera Royaltur, ha presentat una demanda per presumpta estafa contra els anteriors gestors de Inmobiliaria Alcázar i contra els principals responsables de la Banca March.

Informa també que representants de Jaume Moll intentaren negociar la recuperació del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma abans d’interposar la demanda, però que aquests no aconseguiren el recolzament financer necessari per manca de garanties.

El 2 de març de 1997 es fa pública l’auditoria realitzada a Royal Resort, societat domiciliada a Jerez que concentrava les propietats de la família Moll, la qual informa que l’any que es va associar a Inmobiliaria Alcázar el 1993, va tenir unes pèrdues de 2.400 milions de pessetes a més de tenir un deute reconegut de 14.000 milions de pessetes.

Jaume Moll es trobava en una situació desesperada, amb molt poques possibilitats de refinanciar el deute i amb uns interessos financers desorbitats, deguda als greus defectes de gestió i a la devaluació de la pesseta quant molts dels seus crèdits eren amb iens japonesos. L’auditoria és molt crítica amb el funcionament de l’empresa.

El PSM va poder comprovar que de la societat Royal Resort formaven part Redo SA concessionària de la platja de Sa Coma i Tritur SA que el 1991 tenia com a soci a Antonio Garau, cap de Costes de Balears.

El 5 de març de 1997 la més important operació de venda d’un complex turístic en la història de Balears és a punt de concloure. Han arribat a Inmobiliaria Alcázar propostes dels principals grups turístics de les Illes: Fluxá, Roxa, Hipotels, Barceló, Matutes…

El 13 de març de 1997 es fa públic que el grup Roxa (Blau hotels SA), adquireix el complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma per 8.700 milions de pessetes. Pel PSM quedava clar que el principal argument per aconseguir la concessió de la platja de Sa Coma i que havien utilitzat davant el Tribunal Suprem, “l’acondicionament de la platja de Sa Coma no es va realitzar per cap interès especulatiu sinó que es va fer amb consonància amb la categoria d’inversions que Redo SA realitzava dins la seva propietat amb la pretensió de que la platja fos un servei i no un negoci”, deixava d’existir.

Més per Sant Llorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.