Des de Més per Sant Llorenç pensam que ha arribat l’hora de reclamar al nou Govern la compra de sa Punta de n’Amer i pensam que en tenim tot el dret ja que som un dels principals destins turístics de les Illes Balears i un dels que més recaptam de l’Impost de Turisme Sostenible sense que encara, després de vuit anys de la seva implantació, no haver rebut un euro de retorn.
Però també ens convé recordar als qui hi eren però també als més joves que la seva protecció no va ser gens fàcil i que això només va ser possible per la lluita de molta gent.
Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar sa Punta de n’Amer com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altra corresponia a Sa Punta.
Com a curiositat, cal recordar que el Pla General de la Zona Costanera de Sant Llorenç de 1968, ordenava unes 800 Ha, amb un desenvolupament urbanístic de 78.000 habitants entre habitatges, apartaments i hotels i que les Normes de 1994 reduïren a 277 Ha el sòl urbà i urbanitzable.
El juliol de 1984 la revista Flor de card publica el que es pretén fer del projecte d’urbanització de sa Punta on es planteja un camp de golf, xalets, hotels i un port esportiu amb els seus serveis. En aquell temps, quan ja hi havia un rebuig creixent a seguir urbanitzant Mallorca, els urbanitzadors solien presentar els projectes plantejant el màxim possible per anar reduint a la seva conveniència en funció de les pressions rebudes.
A l’agost de 1984 sorgiren les primeres opinions de gent que estava en contra de la urbanització damunt la revista:
“És demencial i de persones sense seny. Si anam així arribarem a tenir una Mallorca emmurallada d’hotels i blocs d’apartaments. Crec que ja n’hi ha prou i abastament amb el que han fet”. Rafel Duran.
“Abans de començar noves urbanitzacions és convenient que s’acabin i se cuidin les començades. Res de ports esportius, ja que l’únic que fan és embrutar i fotre les platges”. Guillem Llodrà.
“No hi estic d’acord, perquè és el darrer racó que queda a sa costa des nostre terme sense urbanitzar. Crec que l’hem de conservar i protegir”. Gaspar Melis.
“Trob que és es disbarat més gros que se pot fer. Pes bé de Cala Millor i Sa Coma hauria de quedar com a Parc Natural. Crec que es polítics tenim s’obligació moral, nosaltres que podem, de no permetre destruir un dels pocs racons que ens queden. Ses generacions futures ens ho agrairan. No tenim cap dret a destruir el que la naturalesa ens ha legat”. Antoni Sansó
A l’octubre de 1984 la revista dedica l’editorial al projecte d’urbanització i entre altres coses diu:
“A Sa Punta hi ha un del darrers savinars que queden a l’illa, per això proposam que es facin moltes fotos en color, que després, degudament envasades, es penjaran a les parets del Club Nàutic.
A l’hora de valorar el fet -encara no materialitzat- de la urbanització, un sentiment de frustració i d’impotència encareix el pensament, i potser per això no es troben raons que puguin justificar tal disbarat.
Resultant, per tant, evidència clara que els únics que interessa és a aquells que en front de l’or se’n foten de la Mallorca de demà. Els nostres fills o néts jutjaran les decisions dels polítics que un dia votaren”.
En Josep Cortès també és fa ressò de que davant l’alt grau d’impopularitat que ha tingut el projecte d’urbanització, els urbanitzadors han decidit retirar l’antic projecte i presentar-ne un de nou amb una sèrie de modificacions.
Així, el projecte inicial es va modificar per aquest segon projecte que volia fer veure que s’havien reduït les aspiracions urbanitzadores, quan pràcticament es pretenia el mateix que abans però amb una sèrie de modificacions per tal de fer canviar d’opinió a certs polítics reticents a aquell primer projecte.
Més per Sant Llorenç