El dissabte 27 de maig és va estrenar a l’Església Nova de Son Servera l’obra “Processó”, del compositor Xavier Gelabert, a càrrec de la Banda de Música Local de Son Servera, dirigida per Joan Antoni Ballester. El compositor de l’obra ha estat guardonat en diverses ocasions, incloent el Concurs de Composició Art Jove i la Mostra Sonora de Sueca. Ha treballant amb moltes obres d’encàrrec, i recentment, ha guanyat el primer premi de composició “Artistes en Herbe – 2023” del Gran Ducat de Luxemburg. Xavier ha col·laborat amb destacats solistes i en-sembles internacionals i les seves obres s’han interpretat a La Seu de Mallorca.
Acabat el concert , abans d’entrevistar al director de la banda serverina, vaig felicitar el compositor, Xavier Gelabert, per l’estrena de la seva obra, el qual em va comentar:
“No és fàcil conjugar la música actual, els conjunts profans en la matèria, un públic no acostumat i no renunciar a res del que són les teves propostes no només musicals sinó, també, vitals. Anit s’han conjuntat tota la professionalitat del director, Joan Antoni Ballester, l’empenta i les ganes de nous projectes de la Banda Local de Son Servera i dels seus col·laboradors, un públic obert i assedegat de noves formes d’art, una església preparada per ajudar a la vida cultural d’un poble…Un compositor com jo no pot dir res més que gràcies per l’esforç, per l’empenta, per les ganes, pel bon fer, per la disposició… per existir!”

Entrevista
Joan Antoni, la més cordial felicitació com definiries el concert d’anit?
Gràcies Magdalena per la felicitació, tu hi has estat i has pogut escoltar i veure l’obra, no tenc massa paraules per definir el concert d’anit. Duc anys dirigint la Banda de Música de Son Servera, i sempre amb els músics hem anat un poquet més enfora. Amb aquesta obra, “Processó” de Xavier Gelabert, hem donat un gran passa, un poquet més llarga que les altres, perquè és veritat que ha estat, tal vegada, un experiment un poquet més agosarat, menys poc comú.

Crec que agosarat és un adjectiu que defineix molt bé el concert.
Agostera és un adjectiu que m’agrada, normalment intentam fer coses noves, introduir els concerts cosetes més exigents i aquesta vegada la passa ha estat més gran que altres vegades. Tu coneixes al compositor Xavier Gelabert , i saps que és una persona propera, amb un humor molt especial. Jo pas molt de gust de fer feina a amb ell. Te una relació personal molt propera i molt sincera i a jo m’agrada fer feina amb gent així.

Anit s’han conjuntat la música actual i les ganes i esforç de la banda…ha estat difícil?
No és fàcil conjugar la música actual, els conjunts profans en la matèria, un públic no acostumat i no renunciar a res del que són les teves propostes no només musicals sinó, també, vitals. Anit hem intentat conjuntar l’empenta i les ganes de nous projectes de la Banda Local de Son Servera.

Ha duit feina, aquesta obra?
Aquesta obra ha duit molta feina, després de la composició per adaptar-la a la banda, primer el compositor va fer una fase de feina ell tossol. La segona part de la feina va ser explicar-me a jo com havia escrit l’obra i el que volia tant de part meva com a director i la dels músics. La tercera fase va ser la d’explicar-ho als músics, que entenguin el que volem d’ells. Abans d’arribar a un assaig, la meva feina és haver-me imaginat com vull que soni i que els músics heu entenguin. Ells són els que heu han d’entendre. De fet, tots els concerts tenen aquesta fase: que els músics entenguin el que vull d’ells.

Com vols que sigui la banda?
Jo vull que la banda sigui molt flexible i diferent, un dia férem pasdobles, altres vegades musicals de cinema, etc. Aquesta canvis demanen que els músics entrin amb el joc cada vegada que el proposam un joc diferent, i el joc d’avui era molt difícil perquè no és el que tenien acostumant.

Què feren els músics als primers assajos davant el gran canvi d’ubicació?
Quan feren els primers assajos i tenien la partitura davant tot eren rialles, perquè era un llenguatge molt estrany. Però poc a poc van anar entrant i agafant forma i els músics van entendre aquest llenguatge, i el que ens jugàvem al concert per fer-ho ben fet. El resultat d’avui ha estat fruit d’això, és a dir, les musiques d’en Xavier són obres que a el poble jo sé que sa banda té un rol pedagògic, ha estat un experiment molt ben rebut pels músics i al públic li ho vam explicar la passada setmana a la conferència que férem al Teatre La Unió, hem anat mostrant a les xarxes socials troc-ets d’aquesta conferència i dels assajos perquè la gent sabes a on anava mínimament.

Quina sensació has tingut quan ha acabat el concert?
He tingut la sensació que la gent sa sorprès, el resultat hagués pogut esser que no agradés gens, i per a la gent ha estat com a mínim curiós. Per mi, l’èxit més gran és que és una obra i un concert que no ha deixat ningú indiferent. No ha estat un concert més de la banda. Crec que serà un concert d’aquells un poc inoblidables, dels que la banda ja en té qualcun. Hem fet coses amb Antoni Gomila, hem fet Carmina Buranda, etc. i el d’anit els músics en comentaven, no és un concert més, és un concert que els components de la banda recordarem molts d’anys.

Sens dubte ha estat un concert impressionat, a les capelles, a l’escenari, als costats de l’escenari i als pisos de d’alt per tot hi havia músics…
Sí…Van cercar tots els racons de l’Església Nova per fer-hi sonar qualque cosa i el resultat a estat sorprenent, diferent, teníem a favor les capelles laterals, on sonaven les flautes, i el primer i segon pis, altres instruments, sobre l’escenari uns pocs músics i a cada costat de l’escenari percussió. A més de saxos, fagots, etc.

El que més ha sorprès al públic és que no hi havia director…
Anit, no he estat enmig, però sí que hi era. Al no tenir el director al davant, tots els músics anaven sincronitzats amb el mòbil, segon per segon, el mòbil els marcava el temps i anaven entrant. És el primer concert amb anys que no he hagut de renyar ningú per mirar el mòbil entre obra i obra, com a vegades fan els músics. Anit han hagut d’estar pendents del mòbil en tot moment, i estic molt content de tots els músics ja que el concert ens ha sortit tal i com estava previst i programat.