El 31 de juliol del 2008 el diari “el Mundo” informa que el fiscal denuncia davant el jutge a Garau per cobrar més d’un milió d’euros en suborns utilitzant la seva dona. Cal recordar declaracions d’en Moll on afirma que si no pagava corrien el risc de perdre l’explotació de la platja de Sa Coma. A més manifesta que mai va sol·licitar els serveis de la dona de Garau com afirma aquest, hi ho fa manifestant que a la seva empresa tenia assessors de sobra. La denuncia, admesa a tramit pel Jutjat de Instrucció número 11 de Palma, a part de Garau i la seva dona també imputa a Moll per acceptar les propostes.

També informa que Garau ha canviat d’advocat del cas Royaltur, que fins aleshores havia estat el portaveu del PSOE al Parlament Balear Antonio Diéguez. També canvia d’advocat en aquest cas en Moll que romp amb en Perera, segons confessions d’aquest, volia arribar a un acord i evitar el judici a tota costa a part de les grans discrepàncies que tenia amb el seu client.

L’1 d’agost del 2008 el diari “el Mundo” informa que el jutge que investiga el cas dels suborns veu indicis de delicte i adopta la decisió de sol·licitar a Costes la relació completa de tots els càrrecs ocupats per Garau amb les seves dates i cita a declarar en Moll, en Garau i la seva dona.

Moll no sols reclama la devolució dels 30.000 euros que ha pagat durant 13 anys sinó que exigeix judicialment tot el que ha pagat fins ara. Dins aquestes exigències, a part també de les comissions i accions pagades surt a llum la cessió a la dona de Garau d’un dels millors amarraments del port esportiu d’Alcúdia adquirit per en Moll el 1988 i que cedeix a la dona de Garau el 1995 i que Garau assegura que va regalar a Moll.

El 2 d’agost del 2008 el diari “el Mundo” informa que la dona de Garau admet davant notari que no tenia professió a la data dels seus informes d’assessoria a Moll i que ella signava el que li duia el seu home i punt. Fa constar un poder notarial fet a Garau perquè pugui fer en el seu nom les operacions que consideri oportunes tals com fer declaracions de delimitacions, pagar i cobrar quantitats i donar o acceptar bens.

Moll afirma que a part d’ell hi ha molts més empresaris que han passat per les extorsions de Garau.

El 23 de febrer del 2009 comença la vista oral sobre el cas Royaltur a l’Audiència de Palma. Moll reclama pels acusats 6 anys de presó per una suposada estafa i als acusats, Banca March i a la Immobiliària Alcázar una indemnització de 94 milions d’euros. El Fiscal anticorrupció Juan Carrau demana la absolució per estimar que els fets jutjats no són delictius.

L’1 d’abril del 2009 el diari “el Mundo” publica que el Jutge conclou que les comissions que ha estat cobrant en Garau d’en Moll no han prescrit i veu indicis de delicte. Amb aquests arguments el titular del Jutjat de Instrucció número 11 de Palma rebutja la petició d’arxiu demanada per Garau que pretenia acabar amb el procediment judicial iniciat a instancies de la Fiscalia després d’advertir al menys dos tipus de delictes amb els pagaments rebuts d’en Moll.

El 8 de setembre del 2009 comença a Palma el judici pel cas Royaltur. Durant la vista, un dels acusats, vicepresident de Immobiliària Alcázar, es va defensar i va afirmar que Moll l’havia amenaçat en plenes negociacions per evitar la fallida del grup Moll: “si no em compres -amb relació al conglomerat hoteler- et mataré”. A més a més, hi va afegir que “tothom -la família Moll- volia agafar la pasta i sortir corrent”.

La immobiliària Alcázar mai no es va comprometre a injectar prop de 90 milions d’euros per reflotar la situació econòmica de l’entitat hotelera. Segons els acusats, el grup Moll registrava fallida el 1993. Va xifrar el deute del grup en 18.000 milions de pessetes i va interpretar que en Moll desconeixia aquesta. “Un dia Moll li va demanar al seu fill: me diràs que collons devem?” i a continuació li va tira la calculadora pel cap.

L’11 de setembre del 2009 després de dies de judici el fiscal del cas Royaltur no veu acreditada cap estafa i demana una sentencia absolutòria. A la seva exposició, Carrau admet que tal vegada Moll va firmar enganyat, pressionat o oprimit per el deute però no ha quedat demostrat al judici que hagués estat víctima d’una estafa.

La defensa demana l’absolució dels seus client i que Moll pagui el judici. Segons aquesta, la venda de Royaltur va ser un bon negoci per al grup Moll, ja que li va permetre sortir d’una situació de fallida tècnica el 1993. Molts testimonis han mentit en la seva declaració. La denúncia és intrínsecament falsa. L’advocat Eduardo Valdivia assenyalà que Banca March no va incomplir cap de les seves obligacions.

Més per Sant Llorenç