A Sant Llorenç fermen els cans amb llonganisses

Poques feines hi ha més necessàries i, alhora, més injuriades i criticades que la de polític. Contra qui defensa demagògicament fixar màxims salarials per sota del mercat, cal defensar sous dignes per qui ha d’administrar el bé comú… perquè és necessari pagar bé a qui et serveix en càrrecs de responsabilitat, perquè només així podrem atreure talent a la gestió pública i perquè és just compensar a qui prioritza durant un temps el servei a la comunitat. Tanmateix, aquesta necessària justícia retributiva ha de vigilar de no pecar ni per manca, ni per excés, ja que, al mateix temps, els càrrecs públics han de tenir un punt d’exemplaritat i han d’evitar dones ales a l’antipolítica. 

Vist els acords del passat dimarts 27 de juny, es fa evident que la nova corporació de Sant Llorenç des Cardassar no ha tingut gens present aquestes premisses. Resumit en un titular, el nou equip de govern costarà 100 mil euros més anuals al poble: dels 201.045,52€ de 2022 als 300.431,21€ d’enguany. No són pocs doblers. Però, sobretot, sembla difícil de justificar l’increment, atès que la situació econòmica general més aviat ens parla de crisi, ningú diria que l’anterior consistori estava mal pagat, ni sembla que al terme municipal s’hagin de localitzar petroli, diamants o altres riqueses a l’estil de Can Rothschild.

Si ho mirem amb detall, hi hauria matisos a fer. Mentre que la corporació sortint constava de sis membres, l’entrant s’amplia fins a vuit. També ho fan les dedicacions, amb una mitjana que passa del 75,83% al 81,25%. ¿Tant d’increment de feina es preveu com per caldre incrementar número de regidors amb dedicació completa i parcial i els percentatges respectius? ¿Tant urgent eren aquests increments per inaugurar amb ells el nou mandat? ¿Tant excel·lents professionals són els nous regidors per merèixer aquests sous? A més, aquesta despesa no acaba aquí, ja que encara cal sumar-hi altres partides destinades a l’assistència a plens municipals i a reunions de l’empresa pública per part dels regidors sense sou públic… tot i que aquí es produeix una simple adaptació d’uns pagaments ja de per si generosos: de 591,60€ a 600€.

Però, sens dubte, el sou més cridaner correspon al càrrec de confiança directament vinculat a la batlia. Aquesta novetat ens situa a l’avantguarda de les democràcies: disposarem d’un alcalde i mig!! Perquè, a més de la dedicació completa prevista del nou batle, aquesta nova figura tindrà una dedicació de tres hores (de 11 a 14 hores, de després de berenar a l’hora de dinar, vaja) amb un sou de 26 mil euros per una dedicació del 50%. El percentatge ja és curiós… atès que tres hores no es corresponen a la meitat d’una jornada laboral estàndard, sinó més aviat a poc més d’un terç. Si prenem les tres hores com a referència, per vuit hores estaríem parlant de 69.333€ anuals. Aquesta xifra s’acosta al sou del president del Govern (90.010,20€), gairebé empata amb el de la presidenta Francina Armengol (73.311€) i sobrepassa als de l’alcalde de Palma –fins ara el millor pagat de les Balears— (60.002,06€) o al de Manacor (45.187,66€). 

Aquesta esplendidesa fa bona aquella frase de “primer som jo que mos hereus” i suposa un mal precedent. Sobretot perquè aquest (auto)increment sembla fruit d’una estratègia coordinada per part de la dreta a les diferents institucions guanyades a les darreres eleccions i perquè, per desgràcia, aquesta llarguesa no s’ha estès ni als debats sobre el sou mínim interprofessional o les diferents pensions, ni als treballadors públics, al finançament dels serveis públics o a la ciutadania en general. Tot i que, clar, els pressupostos no són la bota de sant Ferriol i, posats a triar, de moment la Sala sembla haver-se estimat més granar cap a casa.

12 pensaments a “A Sant Llorenç fermen els cans amb llonganisses

  1. Si no vaig malament, no tenia es Psoe 1 regidor més en nòmina i 2 des Gisca i 1 des Pi ?????? que no heu apuntat no sé per què????

    Ara son 7 regidors i un càrrec de confiança, i la passada legislatura eren 11 regidors cobrant. Haurieu de treure contes un altra pic, crec que no heu fet bé ses sumes….

  2. Tothom és lliure d’escriure i tothom pot escriure el que vol, som els lectors els que un cop llegit l’article hem de fer la feina de jutjar si el que s’ha llegit és cert o incorr en falsedat….
    Abans els escirvans eren les persones més cultes, ja que només alguns privilegiats tenien accés a l’educació; avui en día, per sort, això ha canviat i qualsevol persona pot escriure el que vol, i hi ha mitjans de comunicació que ho publiquen sense “purgar” el que els han enviat, per això tenim llibertat d’expressió i de publicació, és per això, però que el pes de jutjar el que es llegeix recau en el lector, no en l’escrivà ni en el mitjà que publica la noticia, és el preu que hem de pagar al privilegi de tenir accés universal a l’educació.
    Dit això i un cop llegit aquest article i sabent com està la cosa, he pensat que, vist que tots podem dir la nostra, és el moment de dir la meva: us heu fixat que a l’article en cap moment s’ha parlat del REGIDORS QUE NO TENIEN DEDICACIÓ DE LA LEGISLATURA PASSADA que eren ni més ni menys que tres més, és a dir, cobraven de l’Ajuntament 9 persones i no 5; tampoc no es diu què cobraven aquests regidors, pot ser l’autor de l’article que té accés a la informació econòmica de l’antic consistori ens podrà aclarir aquest fet.
    Per altra banda tampoc no es xerra del càrrec de confiança que a l’antic consistori hi havia… que jo no som ningú per jutjar la confiança que te dona una persona o l’altra però també n’hi havia una que va cessar el dia de les eleccions i de la qual no se’n parla.
    Les coses no són sempre com les mos conten… ni com les mos conta en Claret ni, segurament, com les vos cont jo…
    Personalment, com a persona aliena al món polític i sempre des del punt de vista de qui no s’ha posat mai al davant de res, pens que TOTS els polítics cobren de de més, ara bé, no espereu veurer-me a cap llista i molt manco liderar-la… és més fàcil criticar des de la barrera que dirigir.

    • Gràcies, Tomeu, per la lectura i pel comentari. Compartim que tenim sort de viure en una època on “tenim llibertat d’expressió i de publicació” i en que “és més fàcil criticar des de la barrera que dirigir”, però no que els polítics cobrin en excés, almanco no tots. Tanmateix, el dissens si és civilitzat pot ser productiu i, en canvi, si hi ha res que segur és fals són les veritats absolutes.

      Sobre els ‘emperons’ que planteges, em sap greu però no disposo de cap privilegi de “accés a la informació econòmica de l’antic consistori”, sinó únicament a la documentació pública que es pot localitzar a la xarxa (donava l’enllaç en una resposta prèvia). D’aquí que la meva comparació hagi estat entre el cost fixe del consistori abans i després. No menciono altres partides (dietes, assignacions a grups i demés…) perquè no era l’objecte de l’article i perquè no disposo de dades per comparar… no pas per voluntat d’ocultació. A banda, molt em tem que els imports finals no es podran saber fins la liquidació pressupostària (en alguns casos, els imports depenen d’assistència a reunions o plens, de delegacions de reponsabilitat, etc.).

      Tanmateix i pel gust del debat, imaginem que considerem tots els imports possibles i descobrim que el Consistori anterior va gastar gairebé tant, igual o més que el Consistori nou… exonerar els propis pecats apel·lant als previs dels altres és més aviat l’argument que fan servir les meves filles quan discuteixen entre elles. Fora bo pensar que entre adults, els pecats dels altres ens han de servir per no repetir-los, ni manco encara agreujar-los.

      Perquè, en el fons de tot plegat, sobresurt:

      1. la urgència i prioritat donada al repartiment de sous (no es podia esperar a l’elaboració del nou pressupost?);

      2. la sospitosa coincidència en l’increment de partides retributives per part dels diferents nous governs de dretes (https://www.eldiario.es/politica/subidas-sueldo-51-sorpresas-dando-pp-vox-ayuntamientos-pactos_1_10335115.html); i

      3. l’increment d’imports i dedicacions que provocaran situacions tan curioses com tenir un alcalde i mig, on aquest mig tindrà (comparativament) un sou especialment elevat.

      Bon estiu !

      • Ostres, no esperava una resposta de l’autor de l’article…
        Només exposava la meva ignorant opinió…
        Repetesc: no m’hi cerqueu dirigint un consistori, perquè no m’hi veig amb cor i, personalment, vull donar un vot de confiança al nou govern; que cobren molt o poc, personalment seguesc pensant que és molt, però jo no ho vull cobrar si a canvi he d’estar en el punt de mira de tothom, fins i tot abans d’haver demostrat què valc i on vull arribar.
        bon estiu !

        SORT TENIM DE NO PENSAR TOTS IGUAL, NO HI HAURIA DEBAT POSSIBLE.

  3. Si l’article està ben redactat i les opinions contingudes ( amb educació i des del respecte de l’usuari TOMEU) crec que ho fan d’allò més interessant i un punt de vista sense exaltacions ni nervis. Fins i tot la contestació del qual respon i signatura l’article. No com en altres ocasions que tot són insults, coñes i retrets. Així dona gust llegir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.