L’autoodi existeix

Ara que tothom parla (malauradament) de Vox i en l’entorn se nota certa por a un retrocés en temes de drets lingüístics (entre d’altres), m’ha revengut un cas que vaig viure a l’institut on treballo que se relaciona directament amb tot això. I és que aquest partit és capaç  de fer que els propis illencs sentiguem rebuig i autoodi cap a la nostra pròpia llengua  i cultura (per molt que ho maquillin amb la interessada dicotomia català-mallorquí… el seu objectiu és clar).

Reproduesc talment el diàleg que vaig tenir amb un alumne en qüestió, quan en entrar a la biblioteca el vaig trobar a dins:

– I tu? Amb aquesta mala cara?
.- M’he barallat amb la professora.
– I això? Si falten dos dies per acabar les classes….
– Per demanar-li per què  s’estudiava català.
– No ho degueres dir així o sí? Ho degueres manifestar amb menyspreu… i per això se deu haver enfadat, no?
– Sí i què? Jo no vull estudiar català.
– I què vols estudiar si se pot saber?
– Espanyol, que estam a Espanya.
I sí, per qui s’ho demani tota aquesta conversa la teníem en català. Per això se me va ocórrer seguir demanant-li coses… 
– I a ca teva què xerrau?
– Mallorquí.
– I per què si estam a Espanya?
I aquí ja no va saber què dir. Només es va limitar a alçar les espatlles. 
– I no t’agradaria saber com s’escriu i s’estructura la llengua que xerrau a ca vostra? Així la parlaries i l’escriuries bé.
– No.
Com veis, idò, no es tractava com altres vegades d’un peninsular que rebutjàs la nostra llengua en arribar aquí, sinó que d’un catalanoparlant capaç de rebutjar la pròpia llengua que parlen a ca seva. Un cas així, encara no m’hi havia trobat en tots els meus anys de professor. Fins aquí s’ha estès el flaire de l’autoodi que segons quins partits polítics interessa d’escampar.

Un pensament a “L’autoodi existeix

  1. Els nins repeteixen el que senten dir als seus pares, i aquests pares són, si fa no fa, el mateix tipus de pares que estaven a favor de fer matèries d’ESO en anglès sense tenir cap base mínimament consistent de l’idioma fa devers 10 anys. Quan veies aquest personal pensaves “pobre nin si l’has d’ajudar tu, que no escrius tres paraules seguides sense fer una falta en qualsevol idioma i que ni tan sols saps xerrar amb un mínim de correcció, a fer les matèries en anglès, “

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.