Paraula que, per la raó que sigui, no tenc en arxivada en el record. Crec que l’havia sentida en el nostre entorn però no sabria especificar ni on ni el seu significat.
Per a nosaltres, les diverses accepcions de quintana correspon a “pleta”.
(Bellesa i abast de la nostra llengua que alguns es voldrien carregar)
El DCVB mostra:
QUINTANAf.
|| 1. Tros de terra immediat a una vila o altre nucli de població (Tortosa i País Valencià). Les quintanes de Pego: les terres que estan a tocar de la vila (Pego). Nuyll hom… no gos fer ni tenir corrals per a bèsties grosses ni menudes dins la uila del dit loch d’Amposta ne dins les quintanes d’aquell loch, doc. a. 1344 (BABL, xii, 60).
|| 2. Camp de conreu immediat a la casa d’una masia (Plana de Vic, Moianès).
|| 3. Feixa gran o conjunt de feixes en un rost o pendís conreuat (Aiguaviva, Banyoles, Vallès). A la mula… s’hi aparella bé, y quintana avall l’etgega pegant li cop de fuet, Verdaguer Jov. 133. Hem replantat i empeltat sa meua quintana, Ruyra Pinya, ii, 166.
|| 4. Terreny inculte prop de masia o de poblat (Penedès, Es Llombards, Men.).
|| 5. Tros de terra tancat de paret al voltant d’una casa de pagès (Llucmajor, Vilafr. de B., Men., Eiv.). Y la lloca, tota ufana, | los mena per la quintana, | per la clasta y el llenyer, Salvà Poes. 60.
|| 6. Pleta situada prop de les cases d’una possessió per tenir-hi ovelles amollades (Mancor, Llucmajor).
|| 7. Mesura de terra equivalent a cinc mujades (St. Feliu de Llobregat, ap. Aguiló Dicc.).
|| 8. Herba petita, estesa per la terra, que es fa per les voreres de camí i per terres no llaurades; fa una espigueta semblant a la de l’ordi, però més fina; la seva aresta es diu satgeta (Es Llombards).
II. Febre intermitent que es reprodueix cada cinc dies. Quintana (febra): Quintana febris, Pou Thes. Puer. 159.
III. ant. Joc cavalleresc en què es posava dreta una figura de guerrer, sovint sarraí, pintada a una post i a la qual els cavallers corrent a cayall havien de ferir enmig del pit, i si la ferien en un altre lloc, la figura, girant sobre un eix, els feria a ells. Foren fetes quintanes en mar per bé festivar, doc. a. 1481 (Ardits, iii, 19).
Quintana: llin. existent a Celrà, Esponellà, Olot, Vilademat, Manresa, Montcada, Llerona, Bigues, Montmany, Mataró, Barc., Capçanes, Banyeres, Almacelles, Arbeca, Montanui, Cast., Val., Al., Mall., Men., etc.
Fon.: kintánə (or., bal.); kintána (Tortosa, val.).
Etim.: del llatí quintāna, derivat de quintus, ‘cinquè’.
Aportació de Tomàs Martínez
Imatge de Google